dijous, 23 de febrer del 2006

23 de Febrer

Jo tenia 15 anys, realment vist ara l'escena semblava treta d'una pel·lícula cómica. I es queamb la Guàrdia Civil tinc dues sensacions. Vistos de ropo fan por, tenien fama de brutal·litat i de ser molt aficionats a disparar abans de preguntar, però vistos amb distància semblen personatges trets d'una comèdia costumbrista. Tejero, pipa en ma i mostatxo, semblava la trista i patètica figura sortida de les tenebres. Semblava increible que a Espanya encara quedessin criatures d'aquesta mena. Amb tricorni i metralleta treu el cap la dictadura, deia aquella cançó de la Trinca. Ara reapareix donant suport a la tessi anti-Estatut del PP. Crec que no cal gàires comentaris més.

dilluns, 13 de febrer del 2006

La cançó de l'enfadós - El Periódico de Catalunya



La cançó de l'enfadós • Les actuals crítiques del PP i mitjans afins contra la política lingüística de la Generalitat recorden les que es van formular el 1993, quan Pujol va pactar amb el PSOE• Una portada va iniciar la campanya fa 13 anys


Portada d'Abc del 12 de setembre de 1993. Foto: ARXIU / JAVIER CANDIAL







La protesta Manifestació contra la política lingüística, el 24 de setembre de 1993 a Madrid. Foto: ARXIU / JAVIER CANDIAL"








TONI SUST.BARCELONA La política lingüística de la Generalitat té una rara característica estacional: irrita la dreta espanyola i determinada premsa de Madrid cada vegada que s'aproxima un gran acord entre un Govern del PSOE i l'Executiu català. No falla.Sorprèn la similitud entre les queixes per la situació lingüística que afloren aquests dies --escolarització en castellà, discriminació, referències persistents als mitjans i des de diferents àmbits geogrà- fics...-- i les que es van multiplicar el 1993, just quan Jordi Pujol i Felipe González forjaven el pacte que va permetre al socialista governar fins al 1996. No és que el rebuig a la política lingüística no hagi existit (vegin peça). És que el ressò que ha trobat en els mitjans de comunicació ha estat excepcionalment ampli només en alguns períodes.Fins fa poques setmanes la política lingüística catalana no era notícia. Fins que, després de l'aprovació de l'Estatut al Parlament el dia 30 de setembre, la dreta espanyola i mitjans de comunicació afins van rescatar la qüestió. Primer, articles de premsa; després angoixades declaracions i iniciatives parlamentàries de membres del PP. Res de nou. N'hi ha prou de mirar enrere.Per a sorpresa de molts, el PP no va guanyar les eleccions legislatives del juny del 1993. El PSOE va perdre la majoria absoluta, però va aconseguir mantenir el Govern. Va haver de pactar amb CiU. A canvi, va acordar un seguit de mesures, entre les quals destacava una cosa que avui sona molt antic: la cessió del 15% de l'IRPF.L'espanyol de l'anyEl diumenge 12 de setembre de 1993 l'acord PSOE-CiU estava gairebé tancat. I va aparèixer la portada d'Abc. El diari de Luis María Anson la va il.lustrar amb una foto de Jordi Pujol, sobre el títol: Igual que Franco, però al revés: persecució del castellà a Catalunya. En un llarguíssim subtítol, marca de la casa d'Anson, s'acusava "alguns bocamolls i caps de segona de la Generalitat" d'intentar "eradicar" el castellà. En pàgines interiors, el to era semblant: suggeria que Pujol ignorava les maniobres subterrànies de subordinats rebels. No sorprèn que, formalment, evitessin culpar l'a- leshores president: a mitjans dels 80 el van distingir com a Espanyol de l'Any.A més de la portada, Abc va dedicar a l'assumpte un article editorial titulat Proscripció del castellà --en què advertia que la Generalitat incomplia la llei--, articles d'opinió i quatre pàgines d'informació, sota el títol: El procés de normalització no és una defensa lògica de la llengua catalana sinó una agressió a la castellana. Al quadern del diari destinat a Catalunya, només hi havia una menció a la política lingüística: un article de balanç setmanal --Pitjor impossible-- en què s'advertia: "A l'horitzó s'entreveu el retorn d'un anticatalanisme que fins fa poc semblava possible eradicar. (...) És possible, fins i tot, que sigui irreversible". La culpa era, segons l'autor, de la política lingüística i del maleït 15% de l'IRPF.Cartes al directorEl dilluns 13, la política lingüística va tornar a ser notícia a l'Abc --Èxit de la portada d''Abc' d'ahir, deia un destacat--. Van aparèixer tres cartes al director que compartien les queixes del rotatiu. No van sortir a la secció prevista per a aquest objectiu: el rotatiu va encunyar una secció específica, que es va convertir en habitual.El dia 14, més cartes i declaracions de polítics del PP com Francisco Álvarez-Cascos i Jorge Fernández Díaz. Aquell dia, la denúncia s'ampliava grotescament, i Abc anunciava en el seu suplement d'educació: Continuen els intents per imposar l'aranès. La roda no es va aturar. Les cartes i les queixes es van mantenir durant anys. I el PP s'hi va acarnissar. Amb el 15% de l'IRPF i amb la política lingüística.Un acord històricEl 27 d'abril de 1996 Abc ja no publicava cartes sobre la política lin- güística. Sí que va informar del pacte del Majestic que va donar pas al primer Govern del PP: PP i CiU arriben a un acord històric. S'informava, sense dedicar-li cap títol ni cap destacat, del principal resultat del pacte: la cessió del 30% de l'IRPF.Uns quants dies abans, José María Aznar havia confessat que parlava català en la intimitat. Els populars i el seu entorn mediàtic van oblidar la perniciosa política lingüística que ara els indigna. Fins que va arribar l'Estatut.