A Espanya hi ha altres llengües / En España existen otras lenguas

El Periódico de Catalunya. OPUS MEI. Josep Pernau
Article d'opinió. 11/12/2006

A Espanya hi ha altres llengües
JOSEP Pernau
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=362879&idseccio_PK=1006&h=
Amb tota la bona voluntat del món, el Govern ha aprovat un decret pel qual s'instruirà la infància en la riquesa lingüística d'Espanya. El columnista celebraria equivocar-se, però té la impressió que estem davant un d'aquells temes que s'acullen amb divisió d'opinions: a uns els sembla poc i a altres els sembla massa. "¿Només?", es preguntaran els que reclamen una cultura del plurilingüisme. "Com si amb la llengua espanyola, oficial per a tots, no n'hi hagués prou", argüiran els patriotes del monolingüisme.Els estudiants no sortiran de l'ensenyament primari sabent unes quantes frases en les llengües cooficials de l'Estat. El que sí que se'ls exigirà és el coneixement que, dins dels límits d'Espanya, existeixen altres llengües a més de la castellana. Ho aprenen sense necessitat de mestres els escolars de comunitats que en tenen per cooficial una. ¿I els altres? Abans, quan hi havia la mili obligatòria, els mossos se n'assabentaven per alguns de la tropa que no parlaven com ells. El que passava era que els seus superiors els deien que aquí es parlava polaco i ells s'ho creien. Saber que el català existeix és un gran avanç.Segon objectiu: que les estimin. Estimar és un sentiment que difícilment poden transmetre els mestres. Respectar-les seria suficient, però si el decret parla de l'ensenyament de l'amor, algun geni de la pedagogia ho deu haver aconseguit. Tercer objectiu: que sàpiguen situar les diferents llengües al mapa. Sembla elemental, però no ho és. ¿Què passarà si un noi assenyala València si se li ha preguntat per l'àrea del català? A molts els pot semblar poc el decret. Si es rasca una mica, s'observa que el Govern ha estat molt audaç.

En España existen otras lenguas
JOSEP Pernau
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=362879&idseccio_PK=1006&h=
Con toda la buena voluntad del mundo, el Gobierno ha aprobado un decreto por el que se instruirá a la infancia en la riqueza lingüística de España. El columnista celebraría equivocarse, pero tiene la impresión de que estamos ante uno de aquellos temas que se acogen con división de opiniones: a unos les parece poco y a otros les parece demasiado. "¿Solo?", se preguntarán los que vienen reclamando una cultura del plurilingüismo. "Como si la lengua española, oficial para todos, no bastara", argüirán los patriotas del monolingüismo.Los estudiantes no saldrán de la enseñanza primaria sabiendo unas cuantas frases en las lenguas cooficiales del Estado. Lo que sí se les exigirá es el conocimiento de que, dentro de los límites de España, existen otras lenguas además de la castellana. Lo aprenden sin necesidad de maestros los escolares de comunidades que tienen por cooficial una de ellas. ¿Y los demás? Antes, cuando había la mili obligatoria, los mozos se enteraban por algunos de la tropa de que no hablaban como ellos. Lo que pasaba era que sus superiores les decían que aquí se hablaba polaco y ellos se lo creían. Saber que el catalán existe es un gran avance.Segundo objetivo: que las amen. Amar es un sentimiento que difí-cilmente pueden transmitir los maestros. Respetarlas sería suficiente, pero si el decreto habla de la enseñanza del amor, algún genio de la pedagogía puede haberlo logrado. Tercer objetivo: que sepan situar las distintas lenguas en el mapa. Parece elemental, pero no lo es. ¿Qué pasará si un chico señala a Valencia si se le ha preguntado por el área del catalán? A muchos les puede saber a poco el decreto. Si se rasca un poco, se observa que el Gobierno ha sido muy audaz.