dissabte, 23 de desembre del 2006

La santa espina, la sardana prohibida

1924: "Habiendo llegado a este Gobierno Civil, en forma que no deja lugar a dudas, que determinados elementos han convertido la sardana "La Santa Espina" en himno representativo de odiosas ideas y criminales aspiraciones, escuchando su música con el respeto y reverencia que se tributan a los himnos nacionales, he acordado prohibir que se toque y cante la mencionada sardana en la vía pública, salas de espectáculos y sociedades y en las romerías o reuniones campestres, preveniendo a los infractores de esta orden que procederé a su castigo con todo rigor". Circular del Governador Civil de Barcelona general Losada. 1924.

La santa espina
Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol!
Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera
i canta que cantaràs!
Canta l'ocell,lo riu,la planta
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta
i canta al peu del bressol.
I canta a dintre de la terra
el passat ja mai passat i jorns i nits,
de serra en serra,
com tot canta a Montserrat!
Som i serem gent catalana...
Fill meu de Catalunya,
vull veure't gran i fort.
fes cara als que l'ultragin(a Catalunya)
i per ella viu i mort!
música d'enric Morera i Viure
lletra d'Àngel Guimerà i Jorge
D'aquest fet han passat 82 anys. Vist amb els nostres ulls és difícil d'entendre que una sardana es pugui prohibir i que les raons per fer-ho puguin ser tant absurdes. Llavors manava el dictador Primo de Rivera, quan uns anys després Franco i la seva trepa criminal va fer-se amb el poder van també prohibir aquesta i altres sardanes. Malgrat els riscos la gent va continuar cantant-les com un gest de ressistència davant la dictadura feixista.

2 comentaris:

txeplosky ha dit...

La Santa Espina, fa poc en vaig llegir la història, em sap greu dir que la vaig llegir fa poc, perquè la història d'una sardana com aquesta s'hauria de portar ensenyada de l'escola des de sempre! És algo molt important en la nostra cultura i tot català n'hauria de saber un xic, si més no com a cutlura pròpia del patiment, la resistència i la història d'un país.
Ens queixem de que tothom ens toca la moral actualment (als catalans) però és molt fort tot el que van patir els nostres avanpassats! I és bo que hi hagi gent que faci memòria de fets com els del 11/18 de setembre o que faigui memòria de himnes que ens representen com aquesta sardana.

m'alegro d'haver trobat aquesta entrada ;)
apa, salut!

muàà.

MIQUEL ha dit...

Gràcies per la teva opinió. Aquest any faré els 43 i per tant els meus primers anys d'escolarització es van fer quan manava Franco i els temaris fins a mitjans del 80 eren si fa no fa els mateixos. Aquestes coses no s'ensenyaven ja que encara hi havia por. Ara no s'ensenya perque no diguin que estem adoctrinant els nostres fills. Però era un tema que coneixia d'haver-ho escoltat a casa de sempre. Al meu pare i al meu avi els van multar per parlar en català. Certes manifestacions culturals com ballar sardanes o cantar-les estaven prohibides o si es permetien havia de ser sota unes normes molt rigides. Certes sardanes no es podien interpretar, "La Santa Espina" n'era una. El cas de "la Santa Espina" és curiós perqué la van prohibir totes dues dictadures.