"El preu de ser catalans"

Patricia Gabancho és una autora barcelonina nascuda a l'Argentina que ha publicat el llibre "El preu de ser catalans" on passa llista als problemes que té la cultura catalana.

Entrevista publicada per La Vanguardia:
Entrevista a Patricia Gabancho, periodista "La cultura catalana se perderá en las dos
próximas generaciones"La periodista ha publicado 'El preu de ser catalans
Enllaç a La Vanguardia

El libro de Patricia Gabancho ha sido uno de los más vendidos por St. Jordi en la categoría 'No ficción /catalán'. Editorial Meteora.

El libro de Patricia Gabancho ha sido uno de los más vendidos por St. Jordi en la categoría "No ficción/catalán"103/05/2007 Actualizada a las 06:54h Barcelona Karma Peiró * El preu de ser catalans, * de la periodista Patricia Gabancho (Buenos Aires, 1952) ha sido un éxito de ventas desde que sepublicó a finales de febrero. En él se repasan anécdotas socioculturales de Catalunya y las contradicciones de destacados personajes de la política con respecto al catalán. Gabancho dice que la cultura catalana está en vías de extinción y exige una reflexión al respecto.

-¿Qué precio tenemos que pagar por ser catalanes?

-Todo lo que en otras culturas normales los ciudadanos obtienen de forma natural, los catalanes lo tenemos que reivindicar, ganar, luchar. Y esta militancia acaba siendo muy cansada.

-¿Y por qué nos ocurre esto?

-Porque si no defendemos nuestra cultura y reivindicamos lo que necesitamos como país para autogobernarnos, desaparecerá. Si no lo hacemos nosotros no lo hará nadie. No lo hacen ni los políticos.

-La cultura catalana, a pesar de ser milenaria, ¿está en vías de extinción?

-La cultura catalana sufrió una fuerte sacudida cuando fue perseguida durante el franquismo. En los 30 años que llevamos de democracia no se ha expandido lo suficiente, ni ha ocupado todos los sectores del mercado. De aquí a dos generaciones, si no cambian las cosas, es muy posible que se pierda.

-¿Cuáles son los puntos débiles?

-Las nuevas generaciones crecen muy españolizadas. Los más jóvenes tienen una fuerte influencia del castellano en todos lados, a eso se le suma un sistema escolar deficiente y la inmersión constante del castellano en la industria del ocio. Todo junto causa la pérdida de nuestra cultura.

-¿Se puede hacer algo para rescatarla?

-Por supuesto. Los catalanoparlantes deberían abandonar la estúpida costumbre de responder en castellano al que hable en castellano en Catalunya, porque eso convierte al catalán en una lengua inútil. También se debería cambiar la política lingüística con regulaciones más estrictas, trabajar más por el prestigio de la cultura
catalana desde las instituciones, que estuviera más presente en la industria del ocio y repensar absolutamente el sistema educativo.

-¿En qué sentido?

-La escuela no está haciendo que los niños sean aptos para la cultura, sino para el consumo.

-La escolarización en catalán ¿servirá para que la lengua sobreviva?

-No es suficiente. Ni el mercado de trabajo, ni la formación cultural mantiene catalanizados a los jóvenes cuando salen de la escuela. Y en cualquier sociedad bilingüe si sólo sabes una lengua conoces la mitad de la realidad.

-En su opinión, ¿Catalunya es un país bilingüe o aspira a serlo?

-Somos un país blingüe con catalanoparlantes bilingües. Pero hay un tercio de castellanoparlantes que son monolingües, sin ningún estímulo por cambiar y se vulneran nuestros derechos. Los catalanoparlantes hemos de ser más firmes. Yo no respondo a ninguna llamada telefónica que me hagan en castellano. Como cliente exijo que se hable en mi lengua. Si todos exigiéramos lo mismo, las empresas cambiarían.

-Usted dice que la identidad de una persona no tiene que ver con las fronteras ni con la ideología. ¿Con qué tiene que ver?

-La identidad es la impregnación inconsciente que recibes los primeros años de tu vida, durante la infancia. No tiene que ver mucho con la cultura. Culturas puedes tener muchas. Yo soy argentina de identidad pero catalana por vivir aquí.

-¿Se está perdiendo la identidad catalana con la inmigración?

-Con la inmigración no. Se pierde porque estamos inmersos en una sociedad bicultural con muchos * imputs * españoles a nuestro alrededor. El inmigrante cuando llega se integra aprendiendo otras costumbres y solo por eso acumula riqueza cultural. Los catalanes, con su llegada, seguimos siendo los mismos. Pero si los que vienen de fuera no se integran en la cultura catalana lo hacen con la castellana y eso incrementa el porcentaje de gente monocultural.

-Telemadrid nos acusa de tratar a los castellanoparlantes como ciudadanos de segunda, y a Mariano Rajoy le preocupa que los niños catalanes no aprendan el castellano. ¿Se nos utiliza políticamente?

-Hay un anticalanismo latente en España desde hace más de 300 años. Esto,demagógicamente explotado, da votos. Globalmente los catalanes caemos fatal, pero las relaciones con personas de diferentes puntos de España son muy buenas. La derecha española se aprovecha de este anticalanismo para conseguir votos. A los niños chinos que llegan a Madrid, ¿no les imponen el castellano en la escuela? Y a los camareros polacos ¿no les obligan a hablar castellano antes de contratarlos? Recordemos que la única lengua obligatoria en la Constitución es el castellano. ¡Y después dicen que nosotros imponemos nuestra lengua! Estamos dentro de un círculo vicioso que hemos de romper.

Els arguments son clars i contundents. Nosaltres mateixos estem ensorrant la nostra cultura al acceptar que ens impossin la de l'Estat espanyol. Personalment crec que la llengua catalana hauria de ser l'única oficial a Catalunya donat que és la llengua pròpia de Catalunya. El castellà i una altra llengua haurien d'ensenyar-se però la llengua anomenada vehicular a les aules hauria de ser el català. Al principi potser hi hauria certes reticències en alguns sectors de la nostra pròpia societat i no tinc cap dubte que a Espanya el PP ja s'ocuparia de fer onejar la bandera de la catalanofòbia, però tard o d'hora els reticents ho acabarien acceptant i potser alguns marxarien cap a Espanya i evidentment el nacionalisme espanyol podria intentar pendre messures d'alguna mena. Però crec que els catalans em de deixar en conjunt d'acotar el cap cada cop que a Madrid surt el feixista de torn clamant contra nosaltres. També em de deixar de demanar perdó als espanyols pel fet de ser catalans. Si no els agrada que s'hi possin fulles. A aquells que no els agradi una Catalunya plenament catalana ja saben on es troba Espanya. Estic segur que malgrat els vaticinis que els augurs de la ultradreta espanyola deixen anar si a Catalunya ens prenem seriosament el tema de posar la nostra cultura al primer nivell no marxaran més que els quatre inadaptats socials que voten a los Ciudadanos i quatre cretins més que voten al PP o no voten mai. És una vergonya que en 30 anys de democràcia no s'hagi avançat ni per una banda ni per l'altra. Els espanyols continuen pensant que el català ha de desaparèixer. Practicament ho han aconseguit a València on els blavers i els espanyolistes ultres han fet retrocedir el valencià - dial·lecte del català - d'una manera vergonyosa. Els blavers - grups ultradretans anticatalans creats i finançats des de Madrid en temps de la UCD - i el PP valencià han anat fent retrocedir socialment el valencià. Ara Camps, President de la Generalitat Valenciana, tancarà els repetidors propietat de Acció Cultural del País Valencià des d'on es transmet Televisió de Catalunya a tot el País Valencià. A més preten imposar una forta multa a ACPV amb l'intenció de portar a la bancarrota. I encara sort hi ha que no els faci detenir i engarjolar ja que és evident que el PP està eliminant a una de les dues llengües del País Valencià sense estar-se pels mitjans. Recordem que ja fa temps, partits que ara donen suport al PP van ser responsables fins i tot d'atemptats contra personalitats del valencianisme i contra els repetidors. Assenyalo que aquesta gent s'en diuen GAV i el seu cap és un conegut falangista catalanòfob d'aquelles terres. Un altre d'aquests grupuscles ultres i blavers van ser responsables juntament amb el PP i amb la col·laboració desinteressada de El Mundo, edició País Valencià de la campanya del boicot. Aquesta és la gent que està fent retrocedir la llengua catalana - valencià a València - en aquelles terres i ho fan sense mirar-se ni en les formes ni en els mitjans, terrorisme inclós. Però a la nostra terra no tenim aquesta gent, cert, hi ha el PP, però el PP aquí té poca força. Hi com en altres temps va fer la UCD creant i finançant als blavers a València, a Catalunya un pallasso i un filòsof sàtir van crear un partit amb l'ajuda d'una emissora de ràdio molt lligada a l'ultradreta espanyola, propietat de la caspossa Conferència Episcopal Espanyola i el seu demagog estrella Losantos van crear un partit anomenat Ciudadanos i van posar al capdavant una titella. Que hi hagi quatre cretins que vivint a Catalunya encara no s'hagin enterat on viuen i que probablement no havien votat mai ja que vivien aquí automarginats convertint-se en tontos útils de la ultradreta caspossa espanyola pot passar. El que no hauria de passar mai és que els catalans callem i acceptem que quatre fatxes de Madrid i les seves titelles d'aquí ens diguin com em de viure a la nostra pròpia terra.

Rajoy que es preocupi de casa seva. Segons tinc entés, Rajoy malgrat ser gallec és incapaç de parlar el gallec, per tant moralment no està capacitat per donar-nos lliçons de res, ja que ell desconeix la llengua de la seva pròpia terra. Si vol defensar el castellà que començi per Madrid i recomani assessors lingüístics a tots els carallots ultres que surten a les emissores sota control del PP ja que el seu nivell de castellà deixa molt que dessitjar. Em fa gràcia sentir a gent de Madrid que amb prou feina és capaç de dir cinc paraules en la seva pròpia llengua criticant que a Catalunya s'ensenyi en català. Tinc fills. Tots tres, ja que la petita encara no ha començat a parlar, tenen un nivell de català i de castellà excel·lent. A més parlen anglés i ara la gran vol apendre francés. Per tant el senyor Rajoy que es preocupi de casa seva i potser hauria de preocupar-se per ell mateix i deixar-nos en pau als catalans.

El senyor Rajoy fa pudor de mort polític, sap que si perden les eleccions de 2008 Acebes i Zaplana li faran com a en Piqué. La catalanofòbia li ha donat rédits al PP en el passat i el risc és que com no tenen solucions als problemes, més haviat ells son un problema que ens porti més problemes a tots, intentin recorrer a la catalanofòbia i al patriotisme de pandereta per obtenir vots.

Tornem al tema. Ens correspon a nosaltres acabar amb un problema que em permés que ens creessin des de fora de Catalunya. I ho em de fer sense manies. Qui vingui a Catalunya ha d'entendre sense dubtar a on ha vingut. La por i la debilitat política han de ser arraconades. El govern català s'ha de deixar de demanar perdó a Madrid, si a Madrid no els agrada que parlem català que es fotin, si el PP i els seus mitjans ens ataquen tornem-nos. La seva força rau en que fins ara quan cridaven una mica els líders polítics catalans es limitaven a acotar el cap. Això s'ha d'acabar. En el moment que veuen que els plantem cara entendran que amb Catalunya no s'hi juga. La Generalitat ha de aplicar la llei d'inmersió lingüística sense complexes. I s'han de fer respectar les lleis sobre l'etiquetatge. Es ben curiòs que aquestes lleis que existeixen i que son atacades constantment pel PP fa anys que no s'apliquen i quan s'aplicaven es feis amb dessídia. A sobre el govern central fa el decret de la tercera hora que a Catalunya no hauria de poder-se aplicar ja que Ensenyament és una competència transferida completament a la Generalitat i per tant les lleis espanyoles no haurien d'afectar a Catalunya.

Fa temps que dic que amb la dreta espanyola hi em d'anar sense contemplacions, fins ara els em aguantat tot pensant que es civil·litzarien. Continuen sent els mateixos fatxes de sempre i si ells no es civil·litzen per ells mateixos potser caldrà començar a civil·litzar-los - potser a òsties? - i deixar d'acotar el cap o aquests cabrons ens arraconaran. No és normal que els hereus del franquisme, els mateixos que van prohibir la nostra llengua a casa nostra continuin tenint el poder en les seves mans. Tots aquests fatxes haurien de tenir prohibit per llei poder presentar-se a les eleccions. El PP és el partit de Franco, i en els últims temps s'han tret la careta demostrant qui son realment. Però ja van ocupar-se ells d'infiltrar els seus en llocs claus. De manera que si be a Espanya hi ha una democràcia formal, resulta que l'aparell de l'Estat està controlat pels que van governar Espanya durant quaranta anys. A Madrid hi ha quatre diaris dels quals dos són monarquic-neofalangista (ABC) i La Razón), i l'altra és fatxa-demagog-falsejador (El Mundo). El quart diari (El País) si be és progressista té certs rampells jacobins i espanyolistes de manera que no es rar trobar atacs a Catalunya tot i que no arriben a la mala llet dels altres tres ni tampoc als nivells de demagògia dels altres tres i molt concretament de El Mundo. A Espanya principalment s'escolten tres emissores: la SER, la COPE i Onda Cero. La SER tot i ser del mateix grup que El País, en el que pertoca a Catalunya prou respectuosa, suposso que el fet que la seva emissora de Barcelona (Ràdio Barcelona) fos la que va iniciar les emissions de ràdio i que molts dels principals professionals siguin catalans o s'hagin format aquí (Nierga o Francino) fa que els tics jacobins i espanyolistes no apareguin massa sovint. Tot i que a vegades com en el tema de les seleccions catalanes en una tertúlia esportiva nocturna en castellà fos precissament un català qui s'hi possicionés més en contra. A Onda Cero tenen a Carlos Herrera que de ser un bon professional s'ha convertit en un demagog que tracta d'imitar a Losantos, potser buscant oients entre la parròquia ultradretana, espanyolista i anticatalana, no aportant res i fent un trist paperot d'imitador de pega del radiobisbe. A la COPE tenen en Losantos, fill d'un alcalde falangista del Tremedal en temps de Franco va viure a Barcelona un temps. Si durant un temps va intentar passar per maoista finalment va demostrar la seva personalitat real. El temps que va viure a Catalunya no li va servir per conèixer el país, l'educació franquista hi estava tant arrelada dins d'ell que els seus prejudicis anticatalans van començar a sortir. Va firmar el manifest dels 2300 amb Amando de Miguel i alguns inadaptats més que després de viure aquí un temps no van saber o no van voler entendre que era Catalunya. Losantos i els seus amics van pensar que tots els catalans s'adaptarien a allò que els fatxes volien però no va ser així. Algú va tenir la mala pensada - diuen que va ser Terra Lliure - de clavar-li un tret a la cama a en Losantos. Això va ser un error que va convertir a un cretí en un heroi per a la ultradreta espanyola. El que sorpren es que quan va produïr-se l'atemptat Terra Lliure no existia, realment va aparèixer uns sis messos més tard. I Losantos és conegut pels seus muntatges. Recordeu l'amenaça de bomba contra la COPE?. Sabeu que la trucada va fer-se des del teléfon de la sagristia de l'Almudena?. Si, des d'una esglèsia. I la Cope pertany a l'Esglèsia. Suposso que trucar des de dins de la mateixa emissora hauria estat massa descarat. Doncs be, Losantos amb el temps s'ha destapat com el fatxa que és realment. La mentida, l'insult, la demagògia, la difamació i l'apol·logia del franquisme és el missatge que surt de la seva boca, barrejat amb la caspa pròpia de la ideol·logia dels bisbes espanyols - els mateixos que beneïen Franco "Gloria in excelsis" "bajo palio" - que le protegeixen perque pugui seguir difonent un missatge que si té alguna cosa que tingui a veure amb el missatge cristià que baixi Deu i ho vegi. Losantos té un odi i una rancunia vers Catalunya que només pot comparar-se amb el que els dirigents nazis tenien contra els jueus. Però fins a cert punt és comprensible ja que és un fill de l'anterior règim. Ell com a molts dels seus van venir a Catalunya amb la idea d'espanyolitzar-la i descatalanitzar-la. I van fracassar. Suposso que per a un fatxa com ell veure que Catalunya recupera les seves institucions deu haver estat un cop molt fort. La llengua catalana és la cosa que més odia i no hi ha moment que no aprofiti per atacar-la. Llengua que no va ser capaç de o no va voler apendre. Recordo que un grup alacantí de punk(?) li va dedicar una cançó no massa amable. Losantos va dir que eren catalans ja que és incapaç de distingir els molts accents de la nostra llengua. En una altra ocasió va fer una traducció de l'Himne dels Segadors (versió antiga o "Catalunya Comtat Gran")manifestament manipul·ladora o potser no va entendre els versos. Els seus oients ignorants com són van començar a cagar-se en els catalans sense, com és habitual en ells, comprobar alló de que els parlava els seu "gurú".

Tot això va començar parlant de l'entrevista a Patricia Gabancho de La Vanguardia amb motiu de la publicació d'el llibre "El preu de ser catalans". Abans podiem donar la culpa a l'Estat espanyol ja que ells tenien els mitjans per fer-nos callar com a poble, tot i així em ressistit 3 segles d'impossicions forànees. Desgraciadament no som lliures al cent per cent però en el tema de la llengua depen de nosaltres i dels nostres dirigents polítics. Repeteixo: s'ha d'acabar això de demanar perdó. A qui no li agradi viure a Catalunya perqué es parla català que foti el camp. Així de clar. Creieu realment que marxaria molta gent?. No. Se n'aniran els quatre botiflers, renegats i inadaptats. Però la majoria continuaran aquí. El problema lingüístic el tenim els catalans que ens és impossible viure en la nostra llengua a la nostra pròpa terra mentre que gent vinguda de fora poden fer-ho en la seva i no es prenen la mol·lèstia d'apendre la nostra llengua. Hi una minoria que es queixen quan en una feina els demanen que demostrin conèixements de català. Diuen que aquesta exigència, especialment en l'administració els impedeix aconseguir la feina. Doncs, que pensin que els catalans varem tenir prohibides tasques funcionarials per llei durant el regnat de Felip V després de l'11 de Setembre de 1714. Si ells no poden aconseguir una feina per no conèixer la llengua del país on viuen és únicament culpa seva. També hi ha una minoria de pares que es neguen a que els seus fills aprenguin català. Després es queixaran que això els margina però només ells seran responsables del futur dels seus fills per haver-se negat a apendre la llengua pròpia de Catalunya. Però nosaltres també en som responsables del que li passi a la nostra llengua en el futur, si continuem acotant el cap davant els crits dels neofatxes espanyols matarem la nostra pròpia llengua. Que ells intentessin esborrar-la del mapa és fins a cert punt comprensible. Castella va crèixer esclafant altres pobles, alguns dels quals han dessaparegut per sempre. El problema és que encara molts d'ells tenen aquesta mentalitat de genocida conqueridor i els sigui impossible entendre que hi puguin haver altres llengües. Aquests individus carregats d'ignorància i prejudicis deuen sentir-se derrotats perqué el que amb d'altres pobles només els va costar un breu temps amb Catalunya no ha estat possible. Després de 300 anys de prohibicions i garrotades els catalans continuem parlant la nostra llengua però ara que en aquest tema som relativament lliures estem deixant de fer-la servir. Es que necessitem que ens la prohibeixin per parlar-la?. Que els catalans tenim un caracter extrany és indubtable, ens passem la vida demanant que ens tornin els nostres drets i quan estem a punt d'aconseguir-ho ens tirem enrera. El fet que les nostres institucions fossin disoltes tres vegades i la nostra cultura es veiés prohibida diverses vegades al llarg de 300 anys potser ens fa tenir por que en qualsevol moment ens ho tornin a treure tot de nou. El que no és normal és que la llengua catalana no sigui oficial a Catalunya ja que ha de compartir l'oficialitat amb la llengua dels que ens van prohibir la nostra. Realment la situació de Catalunya és anomal·la però de nosaltres depen que començem a ser un país normal i sense por, un país que es mostra orgullós de la seva llengua. Però hi em d'anar tots junts. Estic fart d'endur-me castanyes ( evidentment dial·lèctiques ja que dubto molt que amb la meva alçada i el meu pes algú gossi ni acostar-se per donar-me una òstia de debó ) defensant la meva llengua i que hi hagi catalans que es dediquin a llepar-li el cul a l'amo espanyol. En una part de l'entrevista Patrícia Gabancho comenta que la causa és el cansament de molts catalans que han defensat la llengua i té raó. Jo no estic cansat potser perqué m'agrada ficar-me en embol·lics fet que a un avantpassat meu ja li va crear problemes importants però la genètica marca. Desperteu, catalans, deixeu de fer el ninot, si vosaltres no defenseu allò que és vostre no espereu que ho facin altres i encara menys els espanyols.