L'engany de la Transició

La transició espanyola és la gran mentida dels últims 32 anys. Havia de ser un pacte que permetria passar de la dictadura feixista del dictador Franco a una democràcia. La condició era que es permetria un sistema de govern democràtic a canvi de l'amnèsia col·lectiva A cap dels dirigents feixistes s'els perseguiria judicialment. Però ja era evident que els feixistes no cumplirien la seva part del tracte. En els primers anys van haver diverses trames colpistes i actuacions criminals de l'ultradreta espanyola fins que l'any 81, un 23 de febrer, van decidir donar un cop d'Estat. Un tinent coronel de la Guàrdia Civil que semblava sortit de les bòires més tenebroses del passat va intentar segrestar el Congrés dels Diputats. L'intent de cop d'Estat no va culminar, tot i que veient el que va succeïr posteriorment em sembla que ells ja sabien que no tornarien a possar un general al capdavant del negoci (Espanya) però l'intent si que va produïr un efecte: els demòcrates que prometien una sèrie de reformes a nivell de l'adminstració de l'Estat i de l'organització territorial d'aquest van fer un pas enrere creant la LOAPA. Els dirigents catalans van acceptar rebaixar les seves peticions fins que la situació s'estabil·litzés. Greu error. Cert, el govern central anar concedint competències a la Generalitat, però el ritme va ser més lent del que s'esperava i els incompliments per part del govern central han estat una constant. Això per si mateix ja era greu però fins a cert punt comprensible. El que no és acceptable són 30 anys d'atacs contra la llengua i les institucions catalanes, ni la difamació continua dels representants i dels ciutadans de Catalunya. La classe dirigent catalana creia que callant i no responent als atacs, la difamació i els insults aquests desapareixerien. Nou error. A Catalunya el PP té poca importància, no tenen cap diputat per Girona i crec que tampoc per Lleida. No tenen cap autonomia, obeeixen directament a la direcció central del partit al carrer Génova de Madrid. Un altre fet curiós és que des de Madrid creen un partit - Ciudadanos - i escullen a una sèrie de personatges com Boadella (en evident decadència personal), i d'altres personatges autoanomenats intel·lectuals. Sembla que alguns d'ells busquen recuperar una certa rellevància personal perduda fa temps tot i que ho fan com molta gent en aquest temps de teleescombreries mostrant els més alts nivells de misèria personal. Però si be aquests personatges fan de padrins del partit Ciudadanos arribat el moment decidèixen quedar-se al marge. Ciutadans és a Catalunya el que en el seu moment van ser els partits blavers a València, partits espanyolistes al front dels quals hi aparèixen elements lligats a la Falange com Santandreu. Aquells partits blavers van ser creats des de Madrid i finançats per la UCD. El PP o els seus amics mediàtics ( COPE i El Mundo) van repetir a Catalunya el mateix que va fer l'UCD a València. Ciudadanos ha participat en diverses reunions i campanyes anticatalanes com una reunió que es va fer a Barcelona poc abans del referèndum de l'Estatut. En aquella reunió hi havia representants de tota la ultradreta espanyola (Falange, Foro de Ermua, Ciudadanos, etc). Cal destacar el dirigent ultradretà del PP Alejo Vidal-Quadras i fins i tot l'ex-tinent coronel Tejero, el colpista del 23-F, així com el tarat ultradretà Francisco Caja. Aquesta és la dreta espanyola, una dreta rància i franquista, una dreta anticatalana. Aquesta dreta quan se sent atacada per lleis com la de la Memòria Històrica diu que els partits que l'han aprobat han trencat el consens de la transició. Però com ja he dit al principi la transició va ser un engany. L'acord entre demòcrates i franquistes va ser un acord sota coacció que els franquistes han trencat continuament mentre els demòcrates l'han seguit al peu de la lletra. I un acord sota coacció és inacceptable.