L'Onze de Setembre
Cronol·logia
1700: Mort de Carles II. El testament concedeix la monarquia hispànica a Felip d'Anjou (Felip V), nét de Lluís XIV.1701: Creació de la Gran Aliança de l'Haia.1701-1702: Felip V convoca Corts i jura les constitucions.1705: Representants dels austracistes catalans signen amb Anglaterra el Pacte de Gènova.Carles III entra a Barcelona i és proclamat rei pels catalans.1707: Batalla d'Almansa. Decret de Nova Planta de València i Aragó.1713: Tractat d'Utrecht.1714: Ocupació de Barcelona i de Cardona.1715: Ocupació de Mallorca i Eivissa. Menorca queda en poder britànic.1716: Decret de Nova Planta de Catalunya.
La mort sense descendència de Carles II desencadena un conflicte internacional a l'entorn de la monarquia hispànica. La Guerra de Successió (1705-1716) enfronta de nou Catalunya, (ara amb un ampli suport als altres països de la Corona d'Aragó) i la Corona de Castella. Però aleshores les motivacions són ben diferents. Els catalans es posicionen a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria (anomenat Carles III) i en contra del nou rei, Felip V. La derrota bèl·lica té com a principal conseqüència l'abolició de les constitucions i institucions catalanes: la fi de l'Estat català.
La guerra de Successió
El testament de Carles II en favor de Felip d'Anjou genera un front de rebuig internacional antiborbònic. La Gran Aliança de la Haia aplega els partidaris del manteniment dels Habsburg a Castella i Aragó, en la persona de l'arxiduc Carles d'Àustria. A Catalunya s'estén un corrent de simpatia cap a l'arxiduc Carles. El juny de 1705, l'oposició clandestina catalana signa amb la Gran Bretanya el pacte de Gènova. La monarquia anglesa es compromet a garantir que Catalunya no perdrà les constitucions. El novembre de 1705 l'arxiduc Carles és proclamat rei pels catalans. La guerra de Successió esdevé una guerra civil a la península. Els aliats són durament derrotats a Almansa (1707). Les tropes borbòniques ocupen els regnes de València i d'Aragó i unes comarques del Principat; els furs hi són abolits.
Els catalans de llavors sabien que supossava l'arribada d'un Borbó al tron d'Espanya per el futur de Catalunya. No feia gàires anys una part del territori de Catalunya havia passat a mans de França i des de llavors l'Estat francés habia iniciat una política de genocidi cultural prohibint la llengua catalana a tots els àmbits de la vida pública, com abans habien fet amb altres territoris francessos de parla no francessa com el Llenguadoc.
El setge de Barcelona
El tractat d'Utrecht (1713) reconeix Felip V com a rei dels territoris hispànics, a canvi de concessions territorials i econòmiques als estats aliats. Catalunya resta sola davant el potencial bèl·lic dels exèrcits borbònics. Una nova Junta de Braços acorda la resistència. La capital del Principat és assetjada per uns quaranta mil homes, castellans i francesos. La coronela, o milícia urbana, organitza la resistència sota les ordres del Consell de Cent. Les tropes són formades per 5 300 homes. La resistència de Barcelona es prolonga durant tretze mesos i impressiona l'opinió pública europea.
Quaranta mil homes francessos i castellans van necessitar de 13 messos per derrotar a només cinc mil. No diu gàire de cap d'aquests dos ejércits. I encara menys tenint en compte que l'ejércit català no era un ejércit ni regular ni professional, si no pagessos i vil·latans.
L'Onze de Setembre
A les cinc de la matinada del dia 11 de setembre de 1714, 20 000 soldats borbònics inicien l'atac a la ciutat a través de set bretxes de la muralla obertes per l'artilleria. La resistència obliga el duc de Berwick, cap de l'exèrcit ocupant, a fer entrar en combat les tropes de reserva. La resistència continua carrer per carrer i se salda amb 4 000 víctimes. A la tarda, la ciutat capitula. El 13 de setembre els soldats borbònics hi entren. Barcelona enterra els seus morts i es lliura de ple al treball amb botigues i obradors oberts. Han acabat la guerra de Successió i la sobirania de Catalunya.
Malgrat la derrota Catalunya va recuperar la seva activitat, davan la mirada dels saquejadors els catalans van mirar de tornar a la normalitat, tot i sabent que ara eran ciutadans sense drets al seu propi país. Sense un Estat ni institucions que els protegissin i expossats a la repressió reial els catalans de llavors van fer crèixer l'economia catalana i perqué s'iniciés l'expol·li degut a no poder control·lar nosaltres mateixos la nostra economia.
La repressió
Comença una duríssima repressió. El general Moragues és executat i esquarterat; el seu cap penja dins d'una gàbia, dalt del Portal de Mar de Barcelona, durant dotze anys. S'enderroca part del barri de la Ribera de Barcelona i s'hi construeix una gran fortalesa, la Ciutadella, per controlar la ciutat. El règim d'ocupació militar és confirmat pel Decret de Nova Planta (1716). Un capità general detenta tot el poder civil i militar i presideix l'Audiència. Les institucions municipals són abolides; el govern local és encarregat a alcaldes i regidors, nomenats pel rei o pel capità general.
I aquesta situació dura avui en dia. Encara som un país ocupat. S'ens ha "permés" recuperar les nostres institucions però sempre amb l'amenaça permanent de perdre-les i de perdre els nostres drets com a ciutadans. En els següents capítols continuaré expossant més fets de la nostra Història recent.
dijous, 12 de gener del 2006
dimecres, 11 de gener del 2006
Història de Catalunya (I): L'inici de la tragèdia. 1640. La Guerra dels Segadors
La guerra dels segadors
Cronol·logia:
1618. Inici de la Guerra dels Trenta Anys.1626. Trencament de les Corts de Barcelona. Oposició a la Unió d'Armes.1639. Els francesos ocupen Salses i Opol.1640. Revolució popular contra els soldats allotjats. Corpus de Sang (7 de juny).Revolució política. Inici de la Guerra dels Segadors.1640. Sublevació i independència de Portugal.1641. Lluís XIII és proclamat comte de Barcelona.1643. Lluís XIV és proclamat comte de Barcelona.1652. Les tropes castellanes ocupen Barcelona.1659. Tractat dels Pirineus.1660. Lluís XIV aboleix les constitucions catalanes al Rosselló i la Cerdanya.1667. S'inicia la revolta dels Angelets de la terra.1688. Revolta dels Gorretes o barretines.1697. Els francesos ocupen Barcelona i part del Principat. Vendôme jura les Constitucions catalanes en nom de Lluís XIV.1697. Pau de Ryswick. França pacta la reintegració del Principat al patrimoni Habsburg.
Les guerres entre Espanya i França passen forçosament per l'escenari català. La presència i arbitrarietat dels terços espanyols són l'espurna que provoca el conflicte social i polític latent. El 1640 assenyala el trencament entre Catalunya i la monarquia hispànica. A la revolució popular, protagonitzada per la pagesia, segueix la revolució política, encapçalada per les institucions. Aquests fets són rememorats en una cançó popular, Els Segadors, que és a l'origen de l'himne nacional de Catalunya. La llarga guerra (1640-1659) es clou amb la pèrdua dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que són annexats a la corona francesa.
La revolució popular
Des de gener de 1640 les viles de Catalunya han d'allotjar 10 000 soldats reials. Les exigències i els abusos de la soldadesca generen una autèntica espiral de violència. Els actes de repressió indiscriminada i les topades entre pagesos armats i soldats són més i més freqüents. Els camperols entren en viles i ciutats i provoquen avalots. El comte-duc d'Olivares, valido de Felip IV, ordena l'empresonament de dos consellers de Barcelona i del diputat de la Generalitat Francesc de Tamarit. Són alliberats, juntament amb altres presos, per 2 000 camperols armats que entren a Barcelona el 22 de maig.
Els soldats castellans lluny de comportar-se, ja que estaven de pas, es dedicaven a saquejar les vil·les i a violar les dones. Les autoritats catalanes presenten una queixa als representants del Rei però aquests enlloc de pendre messures per frenar el desgavell de les seves tropes les inciten a continuar amb la seva actitut.
El Corpus de Sang
La tensió social creix i el 7 de juny de 1640 un petit incident, en què un segador és ferit, fa de detonant de la revolta. Centenars de segadors entren a Barcelona i es concentren davant la casa del lloctinent, el comte de Santa Coloma; després, saquegen cases de funcionaris reials. A la tarda s'estén la falsa notícia de la mort del conseller terç de Barcelona, i la ciutat s'avalota. Tres mil homes assalten les Drassanes; el lloctinent és mort mentre fuig cap a Montjuïc. Els revoltats s'emparen de la ciutat durant tres dies. La revolta s'estén a Tortosa, Mataró, Vic i Girona.
Davant la prepotència dels representants del Rei i l'agreujament dels abussos que els soldats castellans feien contra la població civil alguns es prenen la justícia per la seva ma i maten al representant reial a la ciutat de Barcelona, el comte de Santa Coloma.
La revolució política
El 1640 la Generalitat, presidida per Pau Claris, i el Consell de Cent trenquen amb la monarquia hispànica. Felip IV i Olivares planegen la invasió del Principat. Pau Claris convoca una Junta de Braços, i pren mesures per crear un exèrcit català. Paral·lelament, representants de les institucions contacten amb Lluís XIII i obtenen el compromís d'ajut militar francès a una república catalana. La invasió espanyola comença per Tortosa el novembre i al gener de 1641 les tropes són a Martorell. La Junta de Braços, pressionada per Richelieu, proclama Lluís XIII comte de Barcelona.
El govern de la Generalitat decideix partir peres amb castella. El Rei incitat pel seu vàlid, el comte duc d'Olivares prenen la decissió d'envaïr Catalunya i declarar la guerra obertament. Això impulsa al govern català a crear un ejércit i a buscar al·liats.
La batalla de Montjuïc
El 26 de gener de 1641 les tropes castellanes ataquen Barcelona. La primera envestida és contra Montjuïc. La milícia gremial de la ciutat, ajudada per contingents francesos, rebutja l'atac. Els catalans passen a l'ofensiva i els terços comencen la retirada. La batalla de Montjuïc dóna pas a la guerra dels Segadors, que dura gairebé dinou anys. Catalunya és un front més de la guerra dels Trenta Anys, que enfronta França i Espanya per l'hegemonia a Europa. Pau Claris mor un mes després de la victòria de Montjuïc i les noves autoritats no poden aturar els excessos dels lloctinents francesos.
Els francessos envien tropes per ajudar a Catalunya però al final aquestes tropes s'acaben comportant de la mateixa manera que les castellanes.
El tractat dels Pirineus
Amb el jurament de les Constitucions per part de Felip IV, a Lleida el 1644, creixen els partidaris del retorn a la monarquia hispànica. La pesta del 1650 delma el país. L'octubre de 1652, després de dotze mesos de setge, Barcelona capitula. La lluita continua al nord del Principat. El 7 de novembre de 1659 les monarquies francesa i hispànica signen el tractat dels Pirineus, que dóna a França el Rosselló i Cerdanya. Les autoritats catalanes no ho accepten. Als comtats, les institucions són abolides i el 1700 es prohibeix l'ús públic del català.
La guerra acaba. Catalunya ha estat saquejada per les tropes castellanes primer i per les francesses després. A continuació firmen el Tractat dels Pirineus en que es reparteixen les vespulles de Catalunya com a gossos afamats. Començem a entreveure el que seran els propers tres segles de domini del Principat per part de Castella i França. Tres segles d'espol·li, saqueig, guerra i prohibicions. Tant França com Castella inicien el seu genocidi contra Catalunya
La continuïtat del conflicte
Catalunya pateix les guerres entre les monarquies francesa i hispànica i una forta conflictivitat al camp. Des de 1663, els Angelets de la Terra inicien la revolta al Vallespir contra els nous impostos establerts per les autoritats franceses. Al Principat els allotjaments militars donen lloc a la revolta popular dels Gorretes o Barretines (1687-1689). Del 1694 al 1697, les tropes franceses conquereixen la part nord-oriental del Principat i Barcelona; el mariscal Vendôme hi jura les Constitucions en nom de Lluís XIV. La pau de Rijswijk (1697) retorna el Principat a la monarquia hispànica.
Des de llavors, Catalunya sempre ha estat ocupada per tropes extranjeres, fossin castellanes o francesses, amb funcionaris no catalans que impossaven fortes restriccions i que tenien l'ordre espressa d'assegurarse que Catalunya no tornés a aixecar el cap mai més.
La dinamització econòmica
Malgrat el clima bèl·lic, Catalunya viu en el darrer terç del s. XVII un període d'expansió agrària i comercial. La producció de vins i aiguardents destinats a l'exportació i el projecte d'una companyia de comerç per accions, obra de Narcís Feliu de la Penya, són exemples rellevants. L'economia catalana contrasta amb la decadència de l'imperi hispànic.
Es a partir d'aquesta época que Espanya a mida que va perdent les seves possessions en altres continents volca la seva viol·lència damunt de Catalunya. En alguns moments permeten que la economia catalana creixi perqué saben que aquest es l'única col·lònia rendible que els queda, però assegurant-se de tenir els mitjans de producció sota el seu control.Toto intent de copiar la manera catalana a la resta d'Espanya fracassa i els diversos governs espanyols saben que Catalunya es la gallina dels ous d'or.
Font: Museu d'Història de Catalunya
Cronol·logia:
1618. Inici de la Guerra dels Trenta Anys.1626. Trencament de les Corts de Barcelona. Oposició a la Unió d'Armes.1639. Els francesos ocupen Salses i Opol.1640. Revolució popular contra els soldats allotjats. Corpus de Sang (7 de juny).Revolució política. Inici de la Guerra dels Segadors.1640. Sublevació i independència de Portugal.1641. Lluís XIII és proclamat comte de Barcelona.1643. Lluís XIV és proclamat comte de Barcelona.1652. Les tropes castellanes ocupen Barcelona.1659. Tractat dels Pirineus.1660. Lluís XIV aboleix les constitucions catalanes al Rosselló i la Cerdanya.1667. S'inicia la revolta dels Angelets de la terra.1688. Revolta dels Gorretes o barretines.1697. Els francesos ocupen Barcelona i part del Principat. Vendôme jura les Constitucions catalanes en nom de Lluís XIV.1697. Pau de Ryswick. França pacta la reintegració del Principat al patrimoni Habsburg.
Les guerres entre Espanya i França passen forçosament per l'escenari català. La presència i arbitrarietat dels terços espanyols són l'espurna que provoca el conflicte social i polític latent. El 1640 assenyala el trencament entre Catalunya i la monarquia hispànica. A la revolució popular, protagonitzada per la pagesia, segueix la revolució política, encapçalada per les institucions. Aquests fets són rememorats en una cançó popular, Els Segadors, que és a l'origen de l'himne nacional de Catalunya. La llarga guerra (1640-1659) es clou amb la pèrdua dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que són annexats a la corona francesa.
La revolució popular
Des de gener de 1640 les viles de Catalunya han d'allotjar 10 000 soldats reials. Les exigències i els abusos de la soldadesca generen una autèntica espiral de violència. Els actes de repressió indiscriminada i les topades entre pagesos armats i soldats són més i més freqüents. Els camperols entren en viles i ciutats i provoquen avalots. El comte-duc d'Olivares, valido de Felip IV, ordena l'empresonament de dos consellers de Barcelona i del diputat de la Generalitat Francesc de Tamarit. Són alliberats, juntament amb altres presos, per 2 000 camperols armats que entren a Barcelona el 22 de maig.
Els soldats castellans lluny de comportar-se, ja que estaven de pas, es dedicaven a saquejar les vil·les i a violar les dones. Les autoritats catalanes presenten una queixa als representants del Rei però aquests enlloc de pendre messures per frenar el desgavell de les seves tropes les inciten a continuar amb la seva actitut.
El Corpus de Sang
La tensió social creix i el 7 de juny de 1640 un petit incident, en què un segador és ferit, fa de detonant de la revolta. Centenars de segadors entren a Barcelona i es concentren davant la casa del lloctinent, el comte de Santa Coloma; després, saquegen cases de funcionaris reials. A la tarda s'estén la falsa notícia de la mort del conseller terç de Barcelona, i la ciutat s'avalota. Tres mil homes assalten les Drassanes; el lloctinent és mort mentre fuig cap a Montjuïc. Els revoltats s'emparen de la ciutat durant tres dies. La revolta s'estén a Tortosa, Mataró, Vic i Girona.
Davant la prepotència dels representants del Rei i l'agreujament dels abussos que els soldats castellans feien contra la població civil alguns es prenen la justícia per la seva ma i maten al representant reial a la ciutat de Barcelona, el comte de Santa Coloma.
La revolució política
El 1640 la Generalitat, presidida per Pau Claris, i el Consell de Cent trenquen amb la monarquia hispànica. Felip IV i Olivares planegen la invasió del Principat. Pau Claris convoca una Junta de Braços, i pren mesures per crear un exèrcit català. Paral·lelament, representants de les institucions contacten amb Lluís XIII i obtenen el compromís d'ajut militar francès a una república catalana. La invasió espanyola comença per Tortosa el novembre i al gener de 1641 les tropes són a Martorell. La Junta de Braços, pressionada per Richelieu, proclama Lluís XIII comte de Barcelona.
El govern de la Generalitat decideix partir peres amb castella. El Rei incitat pel seu vàlid, el comte duc d'Olivares prenen la decissió d'envaïr Catalunya i declarar la guerra obertament. Això impulsa al govern català a crear un ejércit i a buscar al·liats.
La batalla de Montjuïc
El 26 de gener de 1641 les tropes castellanes ataquen Barcelona. La primera envestida és contra Montjuïc. La milícia gremial de la ciutat, ajudada per contingents francesos, rebutja l'atac. Els catalans passen a l'ofensiva i els terços comencen la retirada. La batalla de Montjuïc dóna pas a la guerra dels Segadors, que dura gairebé dinou anys. Catalunya és un front més de la guerra dels Trenta Anys, que enfronta França i Espanya per l'hegemonia a Europa. Pau Claris mor un mes després de la victòria de Montjuïc i les noves autoritats no poden aturar els excessos dels lloctinents francesos.
Els francessos envien tropes per ajudar a Catalunya però al final aquestes tropes s'acaben comportant de la mateixa manera que les castellanes.
El tractat dels Pirineus
Amb el jurament de les Constitucions per part de Felip IV, a Lleida el 1644, creixen els partidaris del retorn a la monarquia hispànica. La pesta del 1650 delma el país. L'octubre de 1652, després de dotze mesos de setge, Barcelona capitula. La lluita continua al nord del Principat. El 7 de novembre de 1659 les monarquies francesa i hispànica signen el tractat dels Pirineus, que dóna a França el Rosselló i Cerdanya. Les autoritats catalanes no ho accepten. Als comtats, les institucions són abolides i el 1700 es prohibeix l'ús públic del català.
La guerra acaba. Catalunya ha estat saquejada per les tropes castellanes primer i per les francesses després. A continuació firmen el Tractat dels Pirineus en que es reparteixen les vespulles de Catalunya com a gossos afamats. Començem a entreveure el que seran els propers tres segles de domini del Principat per part de Castella i França. Tres segles d'espol·li, saqueig, guerra i prohibicions. Tant França com Castella inicien el seu genocidi contra Catalunya
La continuïtat del conflicte
Catalunya pateix les guerres entre les monarquies francesa i hispànica i una forta conflictivitat al camp. Des de 1663, els Angelets de la Terra inicien la revolta al Vallespir contra els nous impostos establerts per les autoritats franceses. Al Principat els allotjaments militars donen lloc a la revolta popular dels Gorretes o Barretines (1687-1689). Del 1694 al 1697, les tropes franceses conquereixen la part nord-oriental del Principat i Barcelona; el mariscal Vendôme hi jura les Constitucions en nom de Lluís XIV. La pau de Rijswijk (1697) retorna el Principat a la monarquia hispànica.
Des de llavors, Catalunya sempre ha estat ocupada per tropes extranjeres, fossin castellanes o francesses, amb funcionaris no catalans que impossaven fortes restriccions i que tenien l'ordre espressa d'assegurarse que Catalunya no tornés a aixecar el cap mai més.
La dinamització econòmica
Malgrat el clima bèl·lic, Catalunya viu en el darrer terç del s. XVII un període d'expansió agrària i comercial. La producció de vins i aiguardents destinats a l'exportació i el projecte d'una companyia de comerç per accions, obra de Narcís Feliu de la Penya, són exemples rellevants. L'economia catalana contrasta amb la decadència de l'imperi hispànic.
Es a partir d'aquesta época que Espanya a mida que va perdent les seves possessions en altres continents volca la seva viol·lència damunt de Catalunya. En alguns moments permeten que la economia catalana creixi perqué saben que aquest es l'única col·lònia rendible que els queda, però assegurant-se de tenir els mitjans de producció sota el seu control.Toto intent de copiar la manera catalana a la resta d'Espanya fracassa i els diversos governs espanyols saben que Catalunya es la gallina dels ous d'or.
Font: Museu d'Història de Catalunya
dimarts, 10 de gener del 2006
Una de cops d'estat
Quan escoltàvem per la ràdio
el vot de la investidura
amb tricorni i metralleta
treu el cap la dictadura
i ens quedem esparverats. . . .garratibats
Quin cobriment que va agafar-nos
quin espant i quin cangelo
quan la veu enrrogallada
va cridar "todos al suelo"
començant a disparar. . . . . . . ratatata
Llavors ens diuen que a València
per acabar de fer la guitza
va la cosa adelantada
i un catxondo els hi organitza
unes falles pel febrer . . . . .
Ai quin merder!
Ja ens veiem tots altra vegada
ballant la dansa del sabre
que si algú no se'n recorda
és la dansa més macabra
de les que es fan i es desfan. . . .
D'aquí a poc es cumpliran 20 anys de l'intent de cop d'Estat d'enTejero que coincideix amb l'amenaça de cop d'Estat que el manàire major de l'Ejércit espanyol va fer durant la Pàsqua militar i davant d0un munt de gent si l'Estatut va més enllà d'on els salvapàtries d'Espanya els agradi. He portat aquest fragment de "La dansa del sabre" que la Trinca va dedicar a l'intent de cop d'Estat de fa 20 anys.
Un acaba confirmant la més terrible de les seves teories, Espanya es una república bananera, encara que hi hagi rei, on els feixistes del PP, els capellans beneeix dictadors i els generals salvapàtries tenen encara massa poder.
L'Ejércit espanyol es una amenaça per la pròpia Espanya però per sobre de tot es una amenaça per Catalunya.
el vot de la investidura
amb tricorni i metralleta
treu el cap la dictadura
i ens quedem esparverats. . . .garratibats
Quin cobriment que va agafar-nos
quin espant i quin cangelo
quan la veu enrrogallada
va cridar "todos al suelo"
començant a disparar. . . . . . . ratatata
Llavors ens diuen que a València
per acabar de fer la guitza
va la cosa adelantada
i un catxondo els hi organitza
unes falles pel febrer . . . . .
Ai quin merder!
Ja ens veiem tots altra vegada
ballant la dansa del sabre
que si algú no se'n recorda
és la dansa més macabra
de les que es fan i es desfan. . . .
D'aquí a poc es cumpliran 20 anys de l'intent de cop d'Estat d'enTejero que coincideix amb l'amenaça de cop d'Estat que el manàire major de l'Ejércit espanyol va fer durant la Pàsqua militar i davant d0un munt de gent si l'Estatut va més enllà d'on els salvapàtries d'Espanya els agradi. He portat aquest fragment de "La dansa del sabre" que la Trinca va dedicar a l'intent de cop d'Estat de fa 20 anys.
Un acaba confirmant la més terrible de les seves teories, Espanya es una república bananera, encara que hi hagi rei, on els feixistes del PP, els capellans beneeix dictadors i els generals salvapàtries tenen encara massa poder.
L'Ejércit espanyol es una amenaça per la pròpia Espanya però per sobre de tot es una amenaça per Catalunya.
Papeles catalanes que están en Salamanca
Parece que para finales de enero llegarán los documentos que las tropas franquistas se llevaron a Salamanca. En estos días he leído muchos artículos al respecto. Algunos son una clara muestra de ignorancia, otros de mala fe. El alcalde Salmantino aparte de la manifestación ha decidido cambiar la normativa de aparcamiento en los alrededores del archivo para tratar de impedir que se lleven los documentos. Algunos articulistas denuncian que si se van esos documentos se destruye ese archivo, archivo que nunca debió existir en la forma en que se creó con documentos robados como botín de guerra por los fascistas.
Los que por herencia ideológica defienden la existencia del archivo de Salamanca pretenden mantener una situación ignominiosa. El alcalde de Salamanca, señor Lanzarote (PP), solo ha conseguido que el nombre de su ciudad, con fama de culta por el prestigio de su universidad se vea manchado por el deshonor de ser el depósito de un robo a bayoneta calada.
Por el honor de su ciudad los salmantinos deberían pedir la dimisión del señor Lanzarote por ensuciar ese honor.
Los que por herencia ideológica defienden la existencia del archivo de Salamanca pretenden mantener una situación ignominiosa. El alcalde de Salamanca, señor Lanzarote (PP), solo ha conseguido que el nombre de su ciudad, con fama de culta por el prestigio de su universidad se vea manchado por el deshonor de ser el depósito de un robo a bayoneta calada.
Por el honor de su ciudad los salmantinos deberían pedir la dimisión del señor Lanzarote por ensuciar ese honor.
dilluns, 2 de gener del 2006
Carta a Federico
No estimado Federico,
pequeño hijo de alcalde franquista, llegaste a Barcelona hace muchos años. En Barcelona obtuviste tu licenciatura en filología hispánica, e intentaste iniciar tu carrera de escritor, ahí tuviste tu primer fracaso cuando una editorial se negó a publicar una de tus "obras". Para disimular intentaste entrar en política formando primero parte de un partido maoísta, pero te calaron, no se fiaban de ti. Intentaste presentarte nuevamente por el partido socialista aragonés al Parlament de Catalunya. Fracasaste de nuevo gracias a que las presiones del PSC impidieron que fueras aceptado como candidato. Tu resentimiento hacia Catalunya fue aumentando de ahí que firmarás el Manifiesto de los 2300 contra la enseñanza de y en catalán. Aquí no se te hizo ni puto caso - perdón por el lenguaje - y luego hubo el oscuro asunto de tu atentado que muchos creemos fue un montaje de los tuyos como la reciente falsa amenaza de bomba que sufrió ese antro de filofascistas ultracatólicos en que trabajas haciendo propaganda a favor de los tuyos, los del PP, los únicos que creen en lo mismo que tu.
Pero eres cobarde, siempre lo has sido, primero intentando pasar por lo que no eras, de izquierdas y demócrata, y luego por esconderte bajo las sotanas bendice dictadores fascistas. Eso y vivir en un país donde la justicia no tiene valor de meterle mano a los que hacen apología del fascismo como haces tu es lo que te ha protegido. Pero tus excesos van mermando el escaso prestigio que algunos te conceden.
pequeño hijo de alcalde franquista, llegaste a Barcelona hace muchos años. En Barcelona obtuviste tu licenciatura en filología hispánica, e intentaste iniciar tu carrera de escritor, ahí tuviste tu primer fracaso cuando una editorial se negó a publicar una de tus "obras". Para disimular intentaste entrar en política formando primero parte de un partido maoísta, pero te calaron, no se fiaban de ti. Intentaste presentarte nuevamente por el partido socialista aragonés al Parlament de Catalunya. Fracasaste de nuevo gracias a que las presiones del PSC impidieron que fueras aceptado como candidato. Tu resentimiento hacia Catalunya fue aumentando de ahí que firmarás el Manifiesto de los 2300 contra la enseñanza de y en catalán. Aquí no se te hizo ni puto caso - perdón por el lenguaje - y luego hubo el oscuro asunto de tu atentado que muchos creemos fue un montaje de los tuyos como la reciente falsa amenaza de bomba que sufrió ese antro de filofascistas ultracatólicos en que trabajas haciendo propaganda a favor de los tuyos, los del PP, los únicos que creen en lo mismo que tu.
Pero eres cobarde, siempre lo has sido, primero intentando pasar por lo que no eras, de izquierdas y demócrata, y luego por esconderte bajo las sotanas bendice dictadores fascistas. Eso y vivir en un país donde la justicia no tiene valor de meterle mano a los que hacen apología del fascismo como haces tu es lo que te ha protegido. Pero tus excesos van mermando el escaso prestigio que algunos te conceden.
Hipocresía
Con la llegada de la democracia se redactaron dos leyes que a los sectores más conservadores y católicos escandalizaron. Pero esos escándalo era pura hipocresía.Divorcio: Hasta fechas relativamente recientes el matrimonio válido era el religioso, con la llegada de la democracia cada vez menos parejas se casaba por la Iglesia. Y algunas al cabo de un tiempo se divorciaban. El divorcio se extendió a las clases menos adineradas. Y he aquí que la derecha nacionalcatólica puso el grito en el cielo y clamó contra semejante aberración. Pero era pura hipocresía. La gente con dinero podía divorciarse a través de los tribunales eclesiásticos pagando. El problema era que ahora la Iglesia que solo permitía el divorcio a cambio de importantes cantidades de dinero ahora había perdido el monopolio del matrimonio y del divorcio. Ellos decían protestar por la pérdida de la moralidad, ahora la gente podría casarse y divorciarse cuantas veces quisieran. Pero protestaban por la pérdida de dinero porqué el divorcio eclesiástico es un negocio que mueve mucho dinero.Aborto: Las distintas leyes del divorcio han levantado ampollas en los sectores más conservadores, curiosamente los que más dinero tienen pero no son creíbles porqué esta gente lo que hacía era enviar a Londres a sus hijas embarazadas a que abortaran, mientras las que no podían hacerlo en Londres y en buenas clínicas caían en manos de matronas que podían llegar a cometer verdaderas carnicerías con estas jóvenes embarazadas. Estos problemas se solventarían con una correcta educación sexual que volatilizara absurdos tabúes sin base científica. Lo más terrible es que muchos de estos tabúes absurdos siguen corriendo entre nuestros hijos y todo sea dicho entre muchos adultos educados en la moral nacionalcatólica que goberno en España durante 40 años.Condones: la Iglesia sigue empeñada en decir que hay que ser célibe hasta después del matrimonio y solo con fines reproductivos.1-Los curas en este tema no deberían meterse, ellos han elegido el camino del celibato y salvar nuestras almas pero que dejen en paz nuestros cuerpos que para eso estamos los médicos.2-Como es evidente que la juventud no va a practicar el celibato lo que deben es tener medios para evitar contraer enfermedades venéreas y/o de transmisión sexual y la información correcta y clara, sin tabúes.3-El medio físico principal es el condón.Pero sobre todo lo que deben recibir es información correcta, no absurdas teorías pasadas de madre a hija como que la regla corta la mayonesa o la estupidez de la marcha atrás que ha sido causa de muchos embarazos no deseados.
El buen español (Història d'algú que decideix dur elseu boicot als productes catalans fins a l'extrem)
El buen español
Jose María Lerdo, español de pro y militante del pp como "dios" manda, se levantó tarde para ir a su "trabajo" de funcionario en Nuevos Ministerios. El día anterior había descubierto que su despertador estaba fabricado en la Zona Franca de Barcelona y decidió prescindir de él, optando por el del móvil, pero éste era Siemens con Menú posible en catalán, así que pensó que le despertara Telefónica... pero recordó que el Director era Catalán, así que rebuscó por casa un despertador chino, pero como no tenía batería y había olvidado que no usaba luz porque la controlaba la pérfida Gas Natural-La Caixa-El Tripartito Catalán, no le sirvió de nada enchufarlo a la corriente para cargarlo.Tiritando de frío, pues no usaba calefacción por estar en manos de los catalanes, se dirigió al baño. Cuando estaba a punto de defecar descubrió que la taza era de la empresa catalana Roca por lo que optó por hacer sus necesidades en medio del pasillo. Iba a limpiarse sus partes, pero tuvo que desistir al comprobar que el envase del papel higiénico le advertía que había sido fabricado en Capellades (Barcelona).No se duchó ya que le habían dicho que Aigües de Barcelona controlaba toda la distribución de aguas en España. Iba como mínimo a peinarse y perfumarse pero comprobó que sólo disponía de Colonias Puig. Irritado, con efluvios inquietantes en su cuerpo y sin limpiar fue a prepararse un café, pero advirtió que no podía porque tenía Cafés Pont y el agua era Font Vella. Así que se dispuso a tomar un nescafé, pero... Nestlé fabrica en Catalunya... así que se dijo... pues tomaré un colacao... pero, también desistió al ver que estaba hecho también en Catalunya...Asqueado optó por vestirse prescindiendo de esa camisa que tanto le gusta fabricada en Igualada y de esos zapatos menorquines, que no son catalanes-catalanes pero también allí hablan catalán y hay que castigarlos. Se puso unas zapatillas deportivas... de mercadillo, ya que observó en la caja que sus favoritas Nike eran distribuidas por una empresa catalana y salió a la calle de esta guisa, con su traje y su corbata, todo orgulloso y maloliente.Fue a buscar el coche pero recordó que tenía un Seat fabricado en Martorell y optó por coger el Metro: al parecer mucha gente estaba con lo de "El Boicot" ya que éste estaba abarrotado. Tendríais que verlo, dando tumbos por el metro abarrotado por no tocar ni los barrotes ni los asientos fabricados en Sant Celoni... Que pena! Después de una larguíiiiiiiiisima jornada laboral hablando de fútbol, toros, tías, catalanes y vascos con dos o tres cesantes, después de renegar de Fernando Alonso al enterarse que el Jefe del equipo técnico de Renault era catalán... regresó a su casa notando que los hedores corporales subían por momentos. Por suerte en el trabajo tenían Agua Pascual y había podido echar un trago.Se imponía visitar el súper: su compra tardó unas tres horas, después de haber repasado concienzudamente todas las etiquetas de los productos. No pudo quedarse ese chocolate que tanto le gustaba pues estaba hecho en Esplugues de Llobregat, ni con las patatas chips, ni con el fuet. Además de cargar con toda la compra a peso... al ver que el carrito estaba fabricado en Terrassa. Observó que el guardia de seguridad no le perdía de vista a partir de la segunda hora.Al día siguiente, oliendo como un gorrino fue a casa de su suegra para una celebración familiar. Ésta se echó para atrás nada más olerlo. Daba asco!!! Él, en vez de cava, había traído sidra barata como obsequio.Definitivamente, la suegra pensó que su hija se había equivocado de hombre..."Ya se lo decía yo a mi Paquita, ese Jose María no te interesa".Pero aún fue peor... cuando comenzó a tramitar el divorcio y a renegar de sus hijos, al recordar que su mujer se apellidaba se segundo... Milà...Al fin del día nuestro HÉROE ESPAÑOL se metió en la cama, no sin antes tirar a la basura las sabanas y el edredón fabricados en Montornés, hambriento, asquerosamente sucio, con la boca rasposa y seca, y con una mala baba impresionante, pero orgulloso de ser un BUEN ESPAÑOL como la copa de un pino.
Jose María Lerdo, español de pro y militante del pp como "dios" manda, se levantó tarde para ir a su "trabajo" de funcionario en Nuevos Ministerios. El día anterior había descubierto que su despertador estaba fabricado en la Zona Franca de Barcelona y decidió prescindir de él, optando por el del móvil, pero éste era Siemens con Menú posible en catalán, así que pensó que le despertara Telefónica... pero recordó que el Director era Catalán, así que rebuscó por casa un despertador chino, pero como no tenía batería y había olvidado que no usaba luz porque la controlaba la pérfida Gas Natural-La Caixa-El Tripartito Catalán, no le sirvió de nada enchufarlo a la corriente para cargarlo.Tiritando de frío, pues no usaba calefacción por estar en manos de los catalanes, se dirigió al baño. Cuando estaba a punto de defecar descubrió que la taza era de la empresa catalana Roca por lo que optó por hacer sus necesidades en medio del pasillo. Iba a limpiarse sus partes, pero tuvo que desistir al comprobar que el envase del papel higiénico le advertía que había sido fabricado en Capellades (Barcelona).No se duchó ya que le habían dicho que Aigües de Barcelona controlaba toda la distribución de aguas en España. Iba como mínimo a peinarse y perfumarse pero comprobó que sólo disponía de Colonias Puig. Irritado, con efluvios inquietantes en su cuerpo y sin limpiar fue a prepararse un café, pero advirtió que no podía porque tenía Cafés Pont y el agua era Font Vella. Así que se dispuso a tomar un nescafé, pero... Nestlé fabrica en Catalunya... así que se dijo... pues tomaré un colacao... pero, también desistió al ver que estaba hecho también en Catalunya...Asqueado optó por vestirse prescindiendo de esa camisa que tanto le gusta fabricada en Igualada y de esos zapatos menorquines, que no son catalanes-catalanes pero también allí hablan catalán y hay que castigarlos. Se puso unas zapatillas deportivas... de mercadillo, ya que observó en la caja que sus favoritas Nike eran distribuidas por una empresa catalana y salió a la calle de esta guisa, con su traje y su corbata, todo orgulloso y maloliente.Fue a buscar el coche pero recordó que tenía un Seat fabricado en Martorell y optó por coger el Metro: al parecer mucha gente estaba con lo de "El Boicot" ya que éste estaba abarrotado. Tendríais que verlo, dando tumbos por el metro abarrotado por no tocar ni los barrotes ni los asientos fabricados en Sant Celoni... Que pena! Después de una larguíiiiiiiiisima jornada laboral hablando de fútbol, toros, tías, catalanes y vascos con dos o tres cesantes, después de renegar de Fernando Alonso al enterarse que el Jefe del equipo técnico de Renault era catalán... regresó a su casa notando que los hedores corporales subían por momentos. Por suerte en el trabajo tenían Agua Pascual y había podido echar un trago.Se imponía visitar el súper: su compra tardó unas tres horas, después de haber repasado concienzudamente todas las etiquetas de los productos. No pudo quedarse ese chocolate que tanto le gustaba pues estaba hecho en Esplugues de Llobregat, ni con las patatas chips, ni con el fuet. Además de cargar con toda la compra a peso... al ver que el carrito estaba fabricado en Terrassa. Observó que el guardia de seguridad no le perdía de vista a partir de la segunda hora.Al día siguiente, oliendo como un gorrino fue a casa de su suegra para una celebración familiar. Ésta se echó para atrás nada más olerlo. Daba asco!!! Él, en vez de cava, había traído sidra barata como obsequio.Definitivamente, la suegra pensó que su hija se había equivocado de hombre..."Ya se lo decía yo a mi Paquita, ese Jose María no te interesa".Pero aún fue peor... cuando comenzó a tramitar el divorcio y a renegar de sus hijos, al recordar que su mujer se apellidaba se segundo... Milà...Al fin del día nuestro HÉROE ESPAÑOL se metió en la cama, no sin antes tirar a la basura las sabanas y el edredón fabricados en Montornés, hambriento, asquerosamente sucio, con la boca rasposa y seca, y con una mala baba impresionante, pero orgulloso de ser un BUEN ESPAÑOL como la copa de un pino.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
