Història de Catalunya (II): La continuació de la tragèdia. 1714. L'Onze de Setembre.

L'Onze de Setembre
Cronol·logia
1700: Mort de Carles II. El testament concedeix la monarquia hispànica a Felip d'Anjou (Felip V), nét de Lluís XIV.1701: Creació de la Gran Aliança de l'Haia.1701-1702: Felip V convoca Corts i jura les constitucions.1705: Representants dels austracistes catalans signen amb Anglaterra el Pacte de Gènova.Carles III entra a Barcelona i és proclamat rei pels catalans.1707: Batalla d'Almansa. Decret de Nova Planta de València i Aragó.1713: Tractat d'Utrecht.1714: Ocupació de Barcelona i de Cardona.1715: Ocupació de Mallorca i Eivissa. Menorca queda en poder britànic.1716: Decret de Nova Planta de Catalunya.

La mort sense descendència de Carles II desencadena un conflicte internacional a l'entorn de la monarquia hispànica. La Guerra de Successió (1705-1716) enfronta de nou Catalunya, (ara amb un ampli suport als altres països de la Corona d'Aragó) i la Corona de Castella. Però aleshores les motivacions són ben diferents. Els catalans es posicionen a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria (anomenat Carles III) i en contra del nou rei, Felip V. La derrota bèl·lica té com a principal conseqüència l'abolició de les constitucions i institucions catalanes: la fi de l'Estat català.

La guerra de Successió
El testament de Carles II en favor de Felip d'Anjou genera un front de rebuig internacional antiborbònic. La Gran Aliança de la Haia aplega els partidaris del manteniment dels Habsburg a Castella i Aragó, en la persona de l'arxiduc Carles d'Àustria. A Catalunya s'estén un corrent de simpatia cap a l'arxiduc Carles. El juny de 1705, l'oposició clandestina catalana signa amb la Gran Bretanya el pacte de Gènova. La monarquia anglesa es compromet a garantir que Catalunya no perdrà les constitucions. El novembre de 1705 l'arxiduc Carles és proclamat rei pels catalans. La guerra de Successió esdevé una guerra civil a la península. Els aliats són durament derrotats a Almansa (1707). Les tropes borbòniques ocupen els regnes de València i d'Aragó i unes comarques del Principat; els furs hi són abolits.

Els catalans de llavors sabien que supossava l'arribada d'un Borbó al tron d'Espanya per el futur de Catalunya. No feia gàires anys una part del territori de Catalunya havia passat a mans de França i des de llavors l'Estat francés habia iniciat una política de genocidi cultural prohibint la llengua catalana a tots els àmbits de la vida pública, com abans habien fet amb altres territoris francessos de parla no francessa com el Llenguadoc.

El setge de Barcelona
El tractat d'Utrecht (1713) reconeix Felip V com a rei dels territoris hispànics, a canvi de concessions territorials i econòmiques als estats aliats. Catalunya resta sola davant el potencial bèl·lic dels exèrcits borbònics. Una nova Junta de Braços acorda la resistència. La capital del Principat és assetjada per uns quaranta mil homes, castellans i francesos. La coronela, o milícia urbana, organitza la resistència sota les ordres del Consell de Cent. Les tropes són formades per 5 300 homes. La resistència de Barcelona es prolonga durant tretze mesos i impressiona l'opinió pública europea.

Quaranta mil homes francessos i castellans van necessitar de 13 messos per derrotar a només cinc mil. No diu gàire de cap d'aquests dos ejércits. I encara menys tenint en compte que l'ejércit català no era un ejércit ni regular ni professional, si no pagessos i vil·latans.

L'Onze de Setembre
A les cinc de la matinada del dia 11 de setembre de 1714, 20 000 soldats borbònics inicien l'atac a la ciutat a través de set bretxes de la muralla obertes per l'artilleria. La resistència obliga el duc de Berwick, cap de l'exèrcit ocupant, a fer entrar en combat les tropes de reserva. La resistència continua carrer per carrer i se salda amb 4 000 víctimes. A la tarda, la ciutat capitula. El 13 de setembre els soldats borbònics hi entren. Barcelona enterra els seus morts i es lliura de ple al treball amb botigues i obradors oberts. Han acabat la guerra de Successió i la sobirania de Catalunya.

Malgrat la derrota Catalunya va recuperar la seva activitat, davan la mirada dels saquejadors els catalans van mirar de tornar a la normalitat, tot i sabent que ara eran ciutadans sense drets al seu propi país. Sense un Estat ni institucions que els protegissin i expossats a la repressió reial els catalans de llavors van fer crèixer l'economia catalana i perqué s'iniciés l'expol·li degut a no poder control·lar nosaltres mateixos la nostra economia.

La repressió
Comença una duríssima repressió. El general Moragues és executat i esquarterat; el seu cap penja dins d'una gàbia, dalt del Portal de Mar de Barcelona, durant dotze anys. S'enderroca part del barri de la Ribera de Barcelona i s'hi construeix una gran fortalesa, la Ciutadella, per controlar la ciutat. El règim d'ocupació militar és confirmat pel Decret de Nova Planta (1716). Un capità general detenta tot el poder civil i militar i presideix l'Audiència. Les institucions municipals són abolides; el govern local és encarregat a alcaldes i regidors, nomenats pel rei o pel capità general.

I aquesta situació dura avui en dia. Encara som un país ocupat. S'ens ha "permés" recuperar les nostres institucions però sempre amb l'amenaça permanent de perdre-les i de perdre els nostres drets com a ciutadans. En els següents capítols continuaré expossant més fets de la nostra Història recent.