Història de Catalunya (I): L'inici de la tragèdia. 1640. La Guerra dels Segadors

La guerra dels segadors
Cronol·logia:
1618. Inici de la Guerra dels Trenta Anys.1626. Trencament de les Corts de Barcelona. Oposició a la Unió d'Armes.1639. Els francesos ocupen Salses i Opol.1640. Revolució popular contra els soldats allotjats. Corpus de Sang (7 de juny).Revolució política. Inici de la Guerra dels Segadors.1640. Sublevació i independència de Portugal.1641. Lluís XIII és proclamat comte de Barcelona.1643. Lluís XIV és proclamat comte de Barcelona.1652. Les tropes castellanes ocupen Barcelona.1659. Tractat dels Pirineus.1660. Lluís XIV aboleix les constitucions catalanes al Rosselló i la Cerdanya.1667. S'inicia la revolta dels Angelets de la terra.1688. Revolta dels Gorretes o barretines.1697. Els francesos ocupen Barcelona i part del Principat. Vendôme jura les Constitucions catalanes en nom de Lluís XIV.1697. Pau de Ryswick. França pacta la reintegració del Principat al patrimoni Habsburg.

Les guerres entre Espanya i França passen forçosament per l'escenari català. La presència i arbitrarietat dels terços espanyols són l'espurna que provoca el conflicte social i polític latent. El 1640 assenyala el trencament entre Catalunya i la monarquia hispànica. A la revolució popular, protagonitzada per la pagesia, segueix la revolució política, encapçalada per les institucions. Aquests fets són rememorats en una cançó popular, Els Segadors, que és a l'origen de l'himne nacional de Catalunya. La llarga guerra (1640-1659) es clou amb la pèrdua dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que són annexats a la corona francesa.

La revolució popular
Des de gener de 1640 les viles de Catalunya han d'allotjar 10 000 soldats reials. Les exigències i els abusos de la soldadesca generen una autèntica espiral de violència. Els actes de repressió indiscriminada i les topades entre pagesos armats i soldats són més i més freqüents. Els camperols entren en viles i ciutats i provoquen avalots. El comte-duc d'Olivares, valido de Felip IV, ordena l'empresonament de dos consellers de Barcelona i del diputat de la Generalitat Francesc de Tamarit. Són alliberats, juntament amb altres presos, per 2 000 camperols armats que entren a Barcelona el 22 de maig.
Els soldats castellans lluny de comportar-se, ja que estaven de pas, es dedicaven a saquejar les vil·les i a violar les dones. Les autoritats catalanes presenten una queixa als representants del Rei però aquests enlloc de pendre messures per frenar el desgavell de les seves tropes les inciten a continuar amb la seva actitut.

El Corpus de Sang
La tensió social creix i el 7 de juny de 1640 un petit incident, en què un segador és ferit, fa de detonant de la revolta. Centenars de segadors entren a Barcelona i es concentren davant la casa del lloctinent, el comte de Santa Coloma; després, saquegen cases de funcionaris reials. A la tarda s'estén la falsa notícia de la mort del conseller terç de Barcelona, i la ciutat s'avalota. Tres mil homes assalten les Drassanes; el lloctinent és mort mentre fuig cap a Montjuïc. Els revoltats s'emparen de la ciutat durant tres dies. La revolta s'estén a Tortosa, Mataró, Vic i Girona.

Davant la prepotència dels representants del Rei i l'agreujament dels abussos que els soldats castellans feien contra la població civil alguns es prenen la justícia per la seva ma i maten al representant reial a la ciutat de Barcelona, el comte de Santa Coloma.

La revolució política
El 1640 la Generalitat, presidida per Pau Claris, i el Consell de Cent trenquen amb la monarquia hispànica. Felip IV i Olivares planegen la invasió del Principat. Pau Claris convoca una Junta de Braços, i pren mesures per crear un exèrcit català. Paral·lelament, representants de les institucions contacten amb Lluís XIII i obtenen el compromís d'ajut militar francès a una república catalana. La invasió espanyola comença per Tortosa el novembre i al gener de 1641 les tropes són a Martorell. La Junta de Braços, pressionada per Richelieu, proclama Lluís XIII comte de Barcelona.

El govern de la Generalitat decideix partir peres amb castella. El Rei incitat pel seu vàlid, el comte duc d'Olivares prenen la decissió d'envaïr Catalunya i declarar la guerra obertament. Això impulsa al govern català a crear un ejércit i a buscar al·liats.

La batalla de Montjuïc
El 26 de gener de 1641 les tropes castellanes ataquen Barcelona. La primera envestida és contra Montjuïc. La milícia gremial de la ciutat, ajudada per contingents francesos, rebutja l'atac. Els catalans passen a l'ofensiva i els terços comencen la retirada. La batalla de Montjuïc dóna pas a la guerra dels Segadors, que dura gairebé dinou anys. Catalunya és un front més de la guerra dels Trenta Anys, que enfronta França i Espanya per l'hegemonia a Europa. Pau Claris mor un mes després de la victòria de Montjuïc i les noves autoritats no poden aturar els excessos dels lloctinents francesos.

Els francessos envien tropes per ajudar a Catalunya però al final aquestes tropes s'acaben comportant de la mateixa manera que les castellanes.

El tractat dels Pirineus
Amb el jurament de les Constitucions per part de Felip IV, a Lleida el 1644, creixen els partidaris del retorn a la monarquia hispànica. La pesta del 1650 delma el país. L'octubre de 1652, després de dotze mesos de setge, Barcelona capitula. La lluita continua al nord del Principat. El 7 de novembre de 1659 les monarquies francesa i hispànica signen el tractat dels Pirineus, que dóna a França el Rosselló i Cerdanya. Les autoritats catalanes no ho accepten. Als comtats, les institucions són abolides i el 1700 es prohibeix l'ús públic del català.

La guerra acaba. Catalunya ha estat saquejada per les tropes castellanes primer i per les francesses després. A continuació firmen el Tractat dels Pirineus en que es reparteixen les vespulles de Catalunya com a gossos afamats. Començem a entreveure el que seran els propers tres segles de domini del Principat per part de Castella i França. Tres segles d'espol·li, saqueig, guerra i prohibicions. Tant França com Castella inicien el seu genocidi contra Catalunya

La continuïtat del conflicte
Catalunya pateix les guerres entre les monarquies francesa i hispànica i una forta conflictivitat al camp. Des de 1663, els Angelets de la Terra inicien la revolta al Vallespir contra els nous impostos establerts per les autoritats franceses. Al Principat els allotjaments militars donen lloc a la revolta popular dels Gorretes o Barretines (1687-1689). Del 1694 al 1697, les tropes franceses conquereixen la part nord-oriental del Principat i Barcelona; el mariscal Vendôme hi jura les Constitucions en nom de Lluís XIV. La pau de Rijswijk (1697) retorna el Principat a la monarquia hispànica.

Des de llavors, Catalunya sempre ha estat ocupada per tropes extranjeres, fossin castellanes o francesses, amb funcionaris no catalans que impossaven fortes restriccions i que tenien l'ordre espressa d'assegurarse que Catalunya no tornés a aixecar el cap mai més.

La dinamització econòmica
Malgrat el clima bèl·lic, Catalunya viu en el darrer terç del s. XVII un període d'expansió agrària i comercial. La producció de vins i aiguardents destinats a l'exportació i el projecte d'una companyia de comerç per accions, obra de Narcís Feliu de la Penya, són exemples rellevants. L'economia catalana contrasta amb la decadència de l'imperi hispànic.

Es a partir d'aquesta época que Espanya a mida que va perdent les seves possessions en altres continents volca la seva viol·lència damunt de Catalunya. En alguns moments permeten que la economia catalana creixi perqué saben que aquest es l'única col·lònia rendible que els queda, però assegurant-se de tenir els mitjans de producció sota el seu control.Toto intent de copiar la manera catalana a la resta d'Espanya fracassa i els diversos governs espanyols saben que Catalunya es la gallina dels ous d'or.

Font: Museu d'Història de Catalunya