Seleccions catalanes: l'anunci que ha emprenyat a alguns

La plataforma proseleccions catalanes ha fet públic l'anunci de cara a demanar les seleccions catalanes amb motiu del partit que la selecció catalana amb la d'Euskadi que es farà d'aquí a uns dies.
Com es l'anunci?
Uns nens juguen a futbol i s'acosta un altre noi que els demana si pot afegir-se. Aquest noi porta la samarreta de la selecció catalana. Però un nen amb la samarreta de la selecció espanyola li diu que si vol jugar s'haurà de treure la samarreta. El noi se la treu i els altres nois també en solidaritat.
Doncs be, sembla que aquest anunci ha emprenyat als de sempre que han tingut la barra de dir que l'anunci es xenòfob. Semblen oblidar que es el nen de la samarreta catalana qui ha de renunciar per poder participar. Potser tenen sentiments de culpar i com sempre fan responen donant les culpes als demés.

Podeu veure l'anunci pitjant aquí:

http://www.youtube.com/v/5ikRQCkl89s

DIADA'06: 11 de Setembre de 2006

En un ambient festiu s'ha conmemorat l'Onze de Setembre, coincidint amb el centenari de la primera Diada, un 11 de Setembre de 1906.

http://www.youtube.com/watch?v=R0f3jERwEhU
Video de l'arribada del M.H. President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall.

El Sistema Solar cambia

Los astrónomos están discutiendo en Praga acerca de la definición de planeta lo que podría tener consecuencias importantes que obligarían a modificar los libros y enciclopedias.
Actualmente se considera que nuestro sistema solar está compuesto por el Sol y nueve planetas, además de infinidad de cuerpos que van desde satélites como la Luna a innumerables pedruscos.
Mercurio, Venus, la Tierra, Marte, Júpiter, Saturno, Urano, Neptuno y Plutón. Según lo que decidan los cientificos, Caronte, hoy considerado el satélite de Plutón podría pasar a ser considerado planeta, y Ceres también. Claro que también puede darse el caso de que a Plutón se le rebaje de catagoría y deje de ser considerado un planeta.

Las fosas del franquismo

Hace días que en Valencia se ha desatado la polémica por el intento del ayuntamiento que preside la popular Rita Barberá de destruir una fosa común en la que los franquistas enterraron a los republicanos que asesinaron. Días atrás, la señora alcaldesa había dado órdenes de acelerar las obras que se estaban llevando en esta zona lo que implicaba destruir la fosa y por tanto destruir los restos que en ella se encuentran ante la posibilidad de que un juez paralizara las obras. Ahora la señora alcaldesa dice que toda la culpa es de los palistas. Aún tendrá el cinismo de culpar a los difuntos por haberse dejado matar ahí.Los intentos del PP para intentar destruir las fosas en lugar de permitir que se abran y se identifique los cuerpos para poder ser entregados a sus familias es insultante. Todos queremos tener un lugar en el que estén los restos de los nuestros pero parece que el Partido Popular ha decidido, como hizo el franquismo, negar ese derecho a quienes murieron a manos de los fascistas.

El merder de l'aeroport del Prat

El merder de l'aeroport del Prat.Fa uns messos Iberia va anunciar que tenia la intenció de suprimir tots els vols des de l'aeroport del Prat amb l'única excepció del pont aeri. Davant l'allau de crítiques Iberia va anunciar la creació d'una low cost amb base al Prat, fet que no s'ha cregut ningú, ni tant sols els propis empleats d'Iberia que veuen la seva feina en perill. Iberia però pretenia quedar-se amb els slots, fet que impediria que altres companyies els fessin servei i portarien el Prat a convertir-se en un aeroport de segona i de rebot perjudicant greument la economia catalana ja que qui hagi de fer negocis i es trobi amb dificultats per arribar a Catalunya per problemes amb les comunicacion se n'anirà a una altra banda.Fa messos durant la negociació de l'Estatut, el govern català va demanar el traspàs dels ports i els aeroports del Principat. En un primer moment el govern central s'hi va comprometre, però quan CiU va tancar l'Estatut el govern central s'hi va negar. L'aeroport del Prat per tant es responsabil·litat plena d'AENA que es un organisme de l'Estat. Es curiòs que aquells que van renunciar al traspàs firmant tot el que els van possar davant dels nassos a canvi de no res, CiU, ara critiquen la Generalitat i en especial a Maragall perquè no ha fet res. Obliden a CiU que el Prat no està en mans de la Generalitat. El PP com sempre intenta fer soroll, però els convindria callar d'una vegada. De la vaga i el merder del Prat en son responsables els treballadors d'Iberia que es van possar en vaga, tot i que es comprensible que protestin en veure el seu lloc de treball en perill per culpa d'una decissió de la seva empressa. La té Iberia perque s'en vol anar del Prat i això supossa enviar els seus treballadors a l'atur. Iberia a més ofereix els serveis de handling a les altres companyies de manera que de rebot la vaga ha perjudicat als vols de les altres companyies. Una empressa que diu que deixa l'aeroport però sembla que abans de tocar el dos vol fer tot el mal que pugui. La té AENA per haver-ho permés. Hauria d'haver retirat els privilegis a Iberia i haver possat els serveis de handling en mans d'una empressa que no fos Iberia. La té l'Estat, en especial per haver privatitzat una empressa i haver-li mantingut els privilegis que tenia quan era pública. No la té la Generalitat que no té ni veu ni vot en el que es fa en aquest aeroport.Aquest fet demostra la necessitat del traspàs de les infraestructures a la Generalitat ja que el perjudici d'una gestió nefasta o malintencionada per part del govern central pot ser enorme. La Generalitat hauria d'aconseguir l'abans possible aquest trasllat dels ports i aeroports del Principat, abans que el PP torni a governar a Espanya. Catalunya no es pot permetre tenir infraestructures vitals per la seva economia en mans d'el govern d'un partit obertament hostil a Catalunya.

Pues sí, es un problema.(La Vanguardia)

La Vanguardia
2/6/2006
Pues sí, es un problema.
José Antich
Director de La Vanguardia
¿Puede una compañía privatizada en 1999, como es Iberia, reducir al máximo las líneas punto a punto con las que opera en Barcelona y centrar su negocio en el aeropuerto del Prat, básicamente, en el muy rentable puente aéreo?.¿Es aceptable que plantee, además de una reducción de vuelos y al mismo tiempo pida más slots - derechos de despegue y aterrizaje - impidiendo una ubicación mejor de otras compañías?. Es evidente que Iberia no es una compañía cualquiera, ya que en su condición de compañía de bandera de un país ha recibido subvenciones y diferentes inyecciones de dinero, por ejemplo, por las crisis iberoamericanas, que el erario público ha seguido pagando. Estamos ante un problema relevante, ya que en función de cual sea la resolución final de un tema nada menor puede acabar yugulando la economía catalana. La idea de que España contaría con dos grandes aeropuertos, aunque fuera con magnitudes diferentes, al estilo de Roma y Milán en Italia, parece irse evaporando y las administraciones están obligadas a dar la vuelta a la situación mientras Iberia reciba en muchos casos trato de compañía monopolista de la aeronáutica española. No estamos ante una queja identitaria como demagógicamente alguien quiere hacer ver, sino de la salvaguarda de la necesaria comunicación aérea de Barcelona.

1-Iberia suprime sus rutas con origen en el Prat.
2-Mantiene el puente aéreo.
3-Solicita slots que no usará como si tratara de impedir que otras
compañías cubrieran las rutas que Iberia no usará.
4-Iberia fue privatizada en 1999 durante el gobierno de Aznar, y la
dirección de Iberia debe su cargo a Aznar (PP), y ésta podría ser la forma en
que algunos pretenden doblegar a Catalunya económicamente ya que han sido
derrotados en todos los frentes que han abierto contra Catalunya.Parece que el
PP ha optado por el extrangulamiento económico de Cataluña para conseguir lo que
sabe que no puede conseguir ni en las urnas, ni en los parlamentos, ni de
ninguna forma honrada.

La piscina de Pedro Jota (AVUI)

Desclot: Pedro J. criarà llobarros a la seva piscina
Com la cançó de l'estiu, el serial de la piscina de Pedro J. Ramírez a Mallorca torna quan s'insinua la calor. La piscina del director d'El Mundo és més glamurosa que la de Marilyn Monroe.Dirigents de partits i assiciacions ecologistes i cíviques han anunciat que intentaran tornar a banyar-s'hi a l'agost per exercir el "dret de pas" que els correspon segons la legislació vigent. La piscina del director ocupa domini públic maritimoterrestre, però una concessió graciosament atorgada pel Ministeri de Medi Ambient el 2000 per una durada de 15 anys ha evitat que sigui expropiada o volada. Qui manava l'any 2000 a Espanya?. Qui feia de ministre de Medi Ambient?. No deu ser per una casualitat d'aquelles l'actual president balear i amic personal de Pedro Jota?. El mateix, per cert, que ha enramat el territori amb subscripcions col·lectives d'el Mundo?. Aquella concessió decidia que la piscina de Pedro Jota havia de tenir un cert "us públic", "pendent de regulació", fins ue un grup d'activistes, amb diputats d'Esquerra Republicana inclosos, van decidir l'any passat accelerar-ne el procediment. Enguany per evitar la irrupció de gent que no li agrada gens, Pedro Jota a anunciat dues mesures.En primer lloc denúncies i querelles contra tothom que s'hi acosti, i en segon, ha proposat convertir la seva piscina en "una unitat didàctica en la qual durant el curs escolar grups d'alumnes del municipi puguin desenvolupar sessions pràctiques sobre la sostenibilitat mediambiental. Amb aquest objectiu, l'actual piscina d'aigua dolça es convertiria en piscina d'aigua salada, renovable mitjançant plaques d'energia solar". Molt be. Pedro Jota s'hi banyarà en exclusiva a l'estiu i a l'hivern hi criara llobarros. Bon negoci, i això que ell mateix deia que era una bassa.

Desclot: Pedro J. criará róbalos a su piscina
Como la canción del verano, el serial de la piscina de Pedro J. Ramírez a Mallorca vuelve cuando se insinúa el calor. La piscina del director del Mundo es más glamurosa que la de Marilyn Monroe.Dirigentes de partidos y ecologistas y cívicas han anunciado que intentarán volver a bañarse en agosto por ejercer el "derecho de paso" que los corresponde según la legislación vigente. La piscina del director ocupa dominio público maritimoterrestre, pero una concesión graciosamente otorgada por el Ministerio de Medio Ambiente el 2000 por una duración de 15 años ha evitado que sea expropiada o volada. ¿Quien mandaba el año 2000 a España?. Quien hacía de ministro de Medio Ambiente?. ¿No debe ser por una casualidad de aquellas el actual presidente balear y amigo personal de Pedro Jota?. El mismo, por cierto, que ha enramado el territorio con suscripciones colectivas del Mundo?. Aquella concesión decidía que la piscina de Pedro Jota había de tener un cierto "uso público", "pendiente de regulación", hasta que un grupo de activistas, con diputados de Esquerra Republicana incluidos, decidieron el año pasado acelerar el procedimiento. Este año para evitar la irrupción de gente que no le gusta nada, Pedro Jota a anunciado dos medidas. En primer lugar denuncias y querellas contra todo el mundo que se acerque, y en segundo, ha propuesto convertir su piscina en "una unidad didáctica en la que durante el curso escolar grupos de alumnos del municipio puedan desarrollar sesiones prácticas sobre la sostenibilidad medioambiental. Con este objetivo, la actual piscina de agua dulce se convertiría en piscina de agua salada, renovable mediando placas de energía solar". Mucho be. Pedro Jota se bañará en exclusiva a el verano y en invierno criare róbalos. Buen negocio, y eso que él mismo decía que era una balsa.

Aznaramus de Magerit

Aznaramus de Magerit, el siniestro personaje surgido de los tiempos tenebrosos. Durante 8 años logró alcanzar los más altos niveles de ignominia intentando asfaltar la costa gallega hundiendo frente a él el "Prestigio" de los mares. Sumiso ante el gran nigromante Bushon se embarcó en una estúpida guerra que ninguno de sus "súbditos" deseaba. Ante el sufrimiento de las familias de los guerreros caídos en combate, Aznaramus lanzaba carcajadas burlonas. Cuando 192 de sus súbditos fueron asesinados Aznaramus trató de culpar a los vascones pero la realidad le pasó factura y desalojó a Aznaramus de su palacio. Quiso poner al muñeco diabólico Marianito en la poltrona a la vista de todos pero manejando él los hilos. Pero el muñeco tenía vida propia aún y así la serpiente Angélica enredaba entre los hilos lo que hacía que los movimientos del muñeco Marianito fueran incoherentes.

L'ESTATUTET

En 23 anys de Govern de CIU mai van fer el més mínim pas per reformar l'Estatut de Catalunya. En aquest temps fins i tot van donar suport a PSOE i PP, però greu es el suport durant la primera legislatura del PP que va permetre obtindre alguns "èxits" i obtenir una segona oportunitat on es van comportar amb clar menyspreu cap a les institucions d'Euskadi i Catalunya, arribant en algun moment a amenaçar d'intervenir les institucions basques.
CiU va perdre el poder i el senyor Màs que es veia de president de la Generalitat fa el mateix que el seu homònim del PP, el senyor Rajoy, de fer molt de soroll per amagar que va aconseguir, com aquell, perdre unes eleccions que donaven per guanyades.
Durant la negociació de l'Estatut, CiU s'ha anat apoderant d'un Estatut que mai van voler reformar i aconseguint un protagonisme que no haurien d'haver tingut mai. El més greu es que va pactar amb el govern central el tancament de punts esencials de la negociació davant l'aquiescència del PSOE i la impotència de PSC, ERC i IC-V.
Després de la sortida de to del colpista Mena amb l'aplaudimet a les amenaçes colpistes per part de la cupul·la del PP, Màs va firmar tot el que li van possar per endavant.
Ara des de CiU veurien be entrar en el govern espanyol amb potser un ministeri per a CIU. Un pagament als serveis prestats, a la baixada de pantalons o la covardia?. Jo diria que si. I això es greu, CiU, que diuen ser catalanistes han venut els propers 25 anys de Catalunya a canvi de no res per a Catalunya i amb tota probabil·litat ells tampoc rebran el premi a la seva traïció.
Semblava que almenys la Generalitat obtindria el control del ports i aeroports de Catalunya a canvi de les rebaixes en l'Estatutet de fireta que ens han aprobat però ni això donaran a Catalunya. Evidentment l'Agència Tributària catalana tampoc. Llavors, de que ha servit tot aquest temps de boicots, amenaçes colpistes, insults, etc. ?. De res.
El més greu es que Maragall sap que els seus propis companys del PSOE li volen fer la vaca i donar la Generalitat a CiU, partit que malgrat dir-se catalanista ha pactat i donat suport al PP que es profundament anticatalanista.
A CiU haurien de replantejar-se com els ha anat tant amb el PSOE com, moltespecialment amb el PP, quan han deixat de ser necessaris per a aquests dos partits. El PP durant la primera legislatura donava a CiU esperançes i els permetia participar´i a la segona legislatura, Aznar amb majoria absoluta i prepotència total, els va arraconar i menysprear.
ERC ha pres la decisió de fer campanya pel NO ja que consideren les seves basses que aquest Estatutet està tan rebaixat que no supossa cap avançament real en l'autogovern i potser no ho diuen clarament però sembla que pensin que l'Estatutet que ens han tornat es una pressa de pel.

Deixeu-nos en Pau!.¡Dejadnos en Paz!.

Deixeu-nos en Pau!
Senyor Mariano Rajoy Brey,president del Partido Popular

Calle Génova, 1328004 Madrid

Els sotasignants, ciutadans de Catalunya, d'esquerres, de dretes o apolítics, però sobretot gent pacífica, volem manifestar-li la nostra indignació pel fet que l'oposició que vostè lidera estigui continuament servir el nostre país i la nostra identitat com a estratègia política per desgastar l'actual Govern de l'Estat, sense importar-li el greu problema de convivència entre els diferents pobles de la Península que aixó està originant. Li demanem que esculli una altra via per recuperar el poder polític i que possi fi a:
*La demagògia i l'alarmisme amb que el seu partit afronta assumptes com la reforma de l'Estatut de Catalunya o la recuperació de la documentació espoliada del franquisme;*Els constants atacs a la llengua catalana (en qüestions com l'ensenyament obligatori, la retolació, la unitat de la llengua, etc);*La manipulació, magnificació i tergiversació de qualsevol acte de rebuig sorgit a Catalunya a conseqüència de la seva actitut.
Son vostès els qui, irresponsablement - però deliberadament -, ofereixen una imatge distorsionada de la realitat catalana a la resta dels ciutadans de l'Estat. Vostès veuen en l'enfrontament i l'odi una drecera cap a la Moncloa. Nosaltres hi veiem un camí ple de perills. Si us plau, deixin Catalunya en pau, i busquin una manera més digna de fer oposició i convencer els electors que els donin la seva confiança.

¡Dejadnos en Paz!
Señor Mariano Rajoy Brey,presidente del Partido Popular

Calle Génova, 1328004 Madrid

Los abajo firmantes, ciudadanos de Catalunya, de izquierdas, de derechas o apolíticos, pero sobre todo gente pacífica, queremos manifestarle nuestra indignación por el hecho que la oposición que usted lidera esté continuamente sirviéndose de nuestro país y nuestra identidad para desgastar el actual gobierno del Estado, sin importarle el grave problema de convivencia entre los distintos pueblos de la Península que esto está originando. Le pedimos que escoja otra vía para recuperar el poder político y que ponga fin a:
*La demagogia y el alarmismo con que su partido afronta asuntos como la reforma del Estatut de Catalunya o la recuperación de la documentación expoliada por el franquismo;*Los constantes ataques a la lengua catalana (en cuestiones como la enseñanza obligatoria, la rotulación, la unidad de la lengua, etc);*La manipulación, magnificación y tergiversación de cualquier acto de rechazo surgido en Catalunya a consecuencia de su actitud.
Son ustedes quienes, irresponsablemente - pero deliberadamente -, ofrecen una imagen distorsionada de la realidad catalana al resto de los ciudadanos del Estado. Ustedes ven en el enfrentamiento y el odio un atajo hacia la Moncloa. Nosotros vemos un camino lleno de peligros. Por favor, dejen a Catalunya en paz, y busquen una manera más digna de hacer oposición y convencer a los electores que les den su confianza.

La derecha alimenta una campaña anticatalana / Cataluña es inocente

La derecha alimenta una campaña anticatalana
Cataluña es inocente
El intenso debate político que España vive estos días a raíz del proyecto de reforma del Estatuto de Catalunya está siendo utilizado por la derecha política para alentar un peligroso sentimiento anticatalán en el resto de autonomías que parecía desterrado de nuestra convivencia hacía décadas. No solo anónimas páginas en internet llaman desde hace días al boicot a los productos catalanes, esta semana se han publicado anuncios en prensa firmados y pagados, emplazando a rechazar el origen catalán en cualquier compra y desde los incediarios micrófonos de la COPE se ha llegado a amenazara los empresarios catalanes. Los efectos económicos ya se están empezando a notar en las cifras de ventas. Las consecuencias en la paz y la concordia entre españoles que tanto costó conseguir solo podrá evitarse si se logra frenar tan injusta y engañosa campaña.
Por Inmaculada Sánchez.
"Somos catalanes, lo siento". Así respondía hace unas semanas el directivo de una pujante empresa con sede en la provincia de Barcelona a un posible comprador que le instaba a castellanizar el nombre de su producto. Anécdotas como ésta circulan entre la indignación y un cierto temor al futuro en no pocos despachos del empresariado catalán. En el caso citado , el comprador, aunque no compartía el ambiente generado en contra de Catalunya, pretendía evitarse un problema con clientes y proveedores.

El tamaño del "problema" lo descubrió el miércoles pasado Ricard Fornesa, presidente del buque insignia de la economía catalana y primera caja de ahorros de España, La Caixa. Ante el President Maragall que le estaba entregando la Medalla de Oro de la Generalitat, aseguró no tener "más remedio" que trasladar la preocupación del empresariado catalán por "la ruptura de la armonía con el resto de España". "Para crecer hace falta espacio y nuestro espacio para crecer es España", señaló después de reconocer que "los empresarios necesitamos seguguridad y cohesión social".

De eso sabe también otra centenaria empresa con sede en Manlleu, la Fundició Dúctil Benito, dedicado al prefabricado de hormigón, al mobiliario urbano y al alumbrado público. Poco antes de verano, cuando el Estatuto ultimaba su negociación entre los partidos que apoyan al gobierno de Maragall, vio como un pedido en firme de 300.000 euros del que ya había, incluso, adelantado material, era cancelado alegando una cuestión técnica. Quien tuvo que dar alguna explicación, aunque extraoficial, a los atónitos directivos de la Fundició Benito solo pudo decir que el promotor del proyecto, una amplia obra de alumbrado en Valladolid, "no quería producto catalán". La inquietud se ha instalado en ésta y otras empresas suministradoras de obra pública dado que detrás de la decisión estaba un gobierno autonómico, la Junta de Castilla y León, y un ayuntamiento, el de Valladolid, ambos gobernados por el Partido Popular, el más rabiosamente enfrentado con el proyecto de reforma del Estatuto catalán.

Un par de días del aviso de Fornesa otro conocido representante del tejido industrial de Cataluña mostraba públicamente su preocupación. Era josep Ferrer, dueño y presidente de honor de la conocida marca de cava Freixenet.En el congreso anual del Instituto Empresa Familiar,lobby patronal mayoritariamente ocupado por sociedades nacidas más allá del Ebro, Ferrer no se anduvo por las ramas:"Nuestro cava es tan español como el que más, estamos presentes en todo el mundo, y siempre vamos con una bandera de España" después de lamentar la tensión que estaba surgiendo a raíz del debate del Estatuto. "

Ya tuvimos un problema el año pasado por las declaraciones del señor Carod que favorecieron a cavas de fuera de Catalunña", se quejó.Pocas veces los empresarios bajan a la arena política con mensajes tan expícitos, si embargo en esta ocasión las consecuencias del ambiente creado ya tienen cifras. La venta de botellas de cava catalán, que ya a finales de octubre inician su despegue anual habría caído un 20% en la pricipal empresa de distribución de España. El dato, aún no publicado oficialmente, corre como un reguero de pólvora entre el empresario catalán.La campaña, iniciada antes del verano cuando el proyecto del Estatuto daba sus últimos pasos en Barcelona discurría hasta hace unas semanas anónimamente por Internet. Un concienzudo listado de marcas agrupadas en productos alimenticios, cosméticos y de droguería, y bancos y servicios, separa las que tienen "origen o sede en Cataluña" de las que los inductores proponen como "alternativa". Encabezando la vergonzante lista se dice "No pedimos boicot, solo informamos a los ciudadanos sobre el origen de los productos. Pero tras la aprobación del "estatut" mientras al comprar los productos de la segunda columna ese dinero se puede reinvertir en un hospital en Sevilla, un colegio en Valladolid, una carretera en Cantabria o un centro de acogida de Murcia, al comprar los de la primera columna, ese dinero de lo quedarán exclusivamente en Cataluña". Todos esos mensajes se han venido propagando, también a través de una página web inédita que curiosamente ha dejado de poder consultarse en los últimos días titulada "stopnacionalismo.com" y que ha dado pie al creación de otra a modo de réplica creada desde Barcelona con el nombre catalán "stopnacionalisme.com".

A la vuelta de las vacaciones veraniegas y con el proyecto de Estatuto a las puertas del Congreso de los Diputados buena parte de los inductores de la iniciativa se dejaron de pamplinas para pasar a la ofensiva con nombres y apellidos. Dos días antes de que Josep Ferrer hablara en público de sus miedos respecto a la campaña anual del cava, Coalició Valenciana, grupo político heredero de la Unió Valenciana con la que tantas veces ha pactado el PP, insertaba en el primer diario en difusión en la Comunidad Valenciana un anuncio con el indisimulado título "Boicot a los productos catalanes. No compres productos catalanes, no als "països catalans".La insersión, que venía a responder a la polémica iniciativa de la directiva del Barça de exhibir en el último partido de Liga en el Camp Nou un mapa de los "países catalanes" que incluía València, adjuntaba una carta recortable a mandar a Joan Laporta en la que se expresaba la "repulsa por la grave agresión a la identidad territorial, política y cultural valenciana inferida por el club que usted preside y le confirmo que los valencianos ni somos, ni fuímos, ni seremos jamás partes de sus "países catalanes" por los que sentimos un especial desprecio".
El abrupto final de la misiva viene acompañado por la imagen de una participación de lotería de Navidad del partido, que ilustra una imagen del líder de ERC, Josep Lluís Carod-Rovira con unas orejas de burro. Al cierre de esta edición no se habían anunciado acciones legales contra semejante anuncio.Poco puede extrañar tamaña ofensa si se ha escuchado en los últimos días el programa "La Mañana" de la Cadena COPE que dirige Federico Jiménez Losantos. Claramente ubicado en la derecha más recalcitrante y opuesta a las intenciones del nuevo Estatuto catalán, el conocido periodista lleva tiempo editorializando en contra de la reforma estatutaria pero, tras la aprobación de ésta por el Parlamento autonómico sus críticas han llegado a la amenaza."El Estatuto es antiespañol de cabo a rabo y usted, señor Ferrer - clamaba el pasado martes, después de que el dueño de Freixenet hiciera público sus temores - usted ha pedido ese Estatuto y ha apoyado ese Estatuto y ahora quiere vender Freixenet en España. Pues no, señor. No, seño. No, señor."

El periodista estrella de la cadena radiofónica de los obispos no tenía pelos en la lengua: "Y ahora le da miedo porque viene la campaña de Navidad. Ya puede tener miedo, desde luego, porque el boicot del año pasado va a ser una broma al lado del de este año". Lo escuchaban más de un millón seiscientos mil españoles según el último Estudio General de Medios.También el ABC del grupo Vocento más templado en éste y otros temas a pesar de su línea editorial cercana al PP, publicaba en días pasados un chiste de su ilustrador Martín Morales que decía:"Tripartito recuerda: Cataluña es una nación que en Navidad procura vender cava."

El Partido Popular, mientras, navega a sus anchas en este ambiente donde intenta no retratarse. Algunos detalles, sin embargo, no dejar de señalarle. No se trata solo de pequeños episodios, como la iniciativa de la asistente personal del vocal portavoz del Consejo General del Poder Judicial nombrado a instancias del partido que preside Mariano Rajoy, Enrique López, quien, según desveló el diario "El Mundo" la semana pasada se permitió enviar a todo el personal del Consejo a través de su intranet (correo electrónico interno) el listado de productos catalanes pidiendo su boicot y que ha motivado una queja oficial ante el presidente de los vocales de la minoría progresista. No. También dirigentes de mucho más alto rango colaboran activamente en el ambiente anticatalán tan cuidadosamente propagado.La presidenta de la Comunidad de Madrid Esperanza Aguirre, sin ir más lejos, está ocupando, sin rubor alguno, el espacio de ardiente defensora de Madrid frente a Cataluña para alborozo de las huestes más españolistas del PP.

Hace apenas unos días la presidenta madrileña anunció que su gobierno va a abrir un expediente sancionador a Gas Natural, empresa filial de La Caixa, por traspasar sus instalaciones de distribución a una nueva filial que está radicada en Barcelona "sin la autorización que establece la ley de Hidrocarburos", según sus fuentes oficiales.Como es conocido, las intenciones de Gas Natural de hacerse con la propiedad mayoritaria de Endesa, la primera eléctrica del país, ante la que ha presentado una OPA, también han sido recibidas desde el PP como otra agresión "catalana" dirigida desde el gobierno socialista para descabalgar al actual presidente de la eléctrica, Manuel Pizarro.Desde el PSOE, que niega intervención gubernamental alguna, simplemente se recuerda que Pizarro debe su puesto a la mano del gobierno de José María Aznar cuando Endesa era una propiedad del Estado y que la Caixa es una empresa privada libre de actuar según sus intereses.

Aguirre, pues, no ve problemas en alimentar tensiones Madrid-Barcelona cuando dice respecto a sus intenciones sancionadoras que "nosotros simplemente estamos actuando en la defensa de los ciudadanos madrileños" aún cuando desde la empresa gasista se señala que únicamente el Ministerio de Industria puede poner algún "pero" a su decisión.

"Lo curioso del caso es que los del PP han enfilado contra los del Instituto de la Empresa Familiar: los empresarios menos nacionalistas que hay en Cataluña", señala un dirigente de CIU, que analiza con preocupación el ambiente creado. Entre ellos se encuentran quienes firmaron una famosa carta publicada por "La Vanguardia" titulada "Queremos un nuevo Estatuto", a petición del President Maragall, y donde se encuentran nombres tan poco sospechosos de entusiasmo por el Tripartito como el dueño del Grupo Planeta, José Manuel Lara, el editor de "La Vanguardia", Javier Godó o el director general del opusino IESE.

Será capaz de la derecha de crear un abismo tan profundo entre Cataluña y España?. Rajoy parece haber detectado el riesgo y al cierre de esta edición brindaba con cava en Sant Sadurní d'Anoia con cava mientras prometía combatir a quienes "promuevan boicots" cntra productos catalanes. Habrá que escucharle el día 2 para conocer de verdad, el alcance de sus intenciones.

Desde Génova con amor

No me refiero a la ciudad de Génova sino a la calle Génova de Madrid. Y ¿que ocurre allí?. Hay un edificio, cierto, hay muchos, pero en la puerta del edificio al que yo hago referencia hay dos enormes "P" rojas coronadas por una estilizada gaviota. Allí tiene su despacho don Mariano Rajoy, líder sin carisma de un partido sin vergüenza ni decencia que logró lo muy difícil, pasar en pocas horas de la mayoría absoluta a la oposición pese a que las encuestas le daban las elecciones. El doctor Hilillos de Plastelina o Mister Prestige dijo que amaba Catalunya. Curioso amor el de este nefasto personaje líder del partido que promovió el boicot contra la economía catalana aunque luego corriera a entromparse en Sant Sadurni ante las quejas que la campaña contra Catalunya de su partido habían provocado por las pérdidas económicas que el boicot empezaba a causar. Y es que hay amores que matan y el súbito amor de Rajoy por los catalanes es de esos amores mortales.Si eso es amor ¿que harían con nosotros si nos odiaran?.

Laureà Figuerola

Laureà Figuerola (1816-1903) nascut a Calaf. Advocat. L'any 1868 va ser nomenat ministre d'hissenda. Va ser el responsable de la unificació del sistema monetari espanyol creant la pesseta.Fins a aquell moment a Espanya hi corrien diverses monedes. L'origen de la pesseta i el seu nom son els següents. A Catalunya des de l'any 1800 i escaig ja es feia servir la pesseta. L'origen del nom està en la paraula catalana peçeta (piececita).

Els origens catalans del Reial Madrid i els origens bascos de l'Atlético de Madrid

Els origens catalans del Reial Madrid
El 18 de juliol de 1902 a Madrid el germans Carles i Joan Padrós i Rubió redactaren els estatuts d'una nova societat esportiva a la que donaren el nom de Madrid Foot Ball Club.A l'Espanya d'aquell temps es produeixen certs canvis polítics i els Padrós que a Barcelona hi passaven certes dificultats económiques es traslladaren a Madrid on van arribar cap a l'any 1876.Amb els anys el negoci familiar va prosperar i aixó els va donar les possibil·litats d'interessar-se per l'art.Amb els anys els germans Padrós van començar a compaginar la gestió del negoci amb l'esport.Els viatges per Europa els van fer conèixer esports com el futbol a Anglaterra. Van apendre les regles d'aquest esport i compraren materials.Decideixen crear un equip, Madrid Foot Ball Club i fixen la quota en dues pessetes al mes. La samarreta blanca té el seu origen en la samarreta del Corinthians anglés que Joan Padrós havia conegut en els seus viatges.El 18 d'abril els germans Padrós redacten els estatuts del club que presenten al governador José Sánchez Guerra quatre dies més tard i que aquest aproba.Per no se sap quines raons el Real Madrid va celebrar el seu 100 aniversari el dia 6 de març de 2002.Amb motiu del setzé aniversari del futur Alfons XIII els Padrós es decideixen organitzar un torneig i es possen en contacte amb l'alcalde de Madrid, Alberto Aguilera perque aquest doni una copa d'argent al guanyador del torneig.Son convidats el Barcelona, l'Espanyol, l'Athlètic de Bilbao, Biscaia i el New FC de Madrid. Torneig que guanya el Biscaia en derrotar al Barça.l'11 de maig de 1932 Joan Padrós mor a Madrid. Al seu funeral no hi assisteix cap dels representants del club.Ja l'any 1924 la directiva del Reial Madrid oblida convidar als fundadors del club.L'oblit institucional de qui van ser els fundadors del club es va fer evident quan el club va ser presidit per Santiago Bernabeu, que durant la guerra va ser membre de les tropes franquistes que van ocupar Catalunya.
Santiago Bernabeu va dir: "Me gusta Cataluña a pesar de los catalanes".
En la història del Reial Madrid "100 años de leyenda" es tracta molt de passada els anys dels Padrós, no es cita l'origen dels fundadors i fins i tot s'arriba a castellanitzar el segon cognom Rubió que apareix com Rubio.L'any 2002, qui va ser responsable del Centenari - i abans portaveu del govern Aznar - va respondre quan li van preguntar sobre els germans Padrós:"Parece que fueron, según me han dicho, los creadores del equipo". Segons sembla al Reial Madrid no hi ha cap interés a homenatjar als seus fundadors.

Els origens bascos de l'Atlético de Madrid
Atlético de MadridL'any 1903 es va celebrar un partit entre el Reial Madrid i l'atlétic de Bilbao que van guanyar els segons entre els crits dels aficionats madridistes que cridaven contra els bascos dient-los separatistes i extranjers.Eduardo Acha, basc resident a Madrid, es va mostrar indignat. Va viatjar a Biscaia i en una entrevista amb els dirigent del Bilbao li propossen crear un equip sucursal del Bilbao a Madrid. El 25 d'abril de 1903 Acha i altres bascos residents a Madrid creen l'Atlético de Madrid que vestiria amb els mateixos colors que l'Athletic de Bilbao.


Resum de l'article de la revista SAPIENS de Maig de 2006.

Història de Catalunya

Història de Catalunya: La Generalitat
Generalitat de CatalunyaCreada l'any 1359 servia per recaptar els impostos i aviat va ampliar les seves funcions a l'àmbit polític (vetllar pel compliment de les lleis) militars (vigilància de costes i fronteres), i judicials (aplicar la justícia).L'any 1716 va ser abol·lida per Felip V. I va romandre així fins l'any 1931 en que va restaurar-se fins que l'any 1939 el dictador feixista Franco la va tornar a abol·lir. Novament va ser restaurada l'any 1977.
Llistat dels últims Presidents de la Generalitat:
122 1931-1933 Francesc Macià i Llussà es restitueix la Generalitat l'abril de 1931123 1934-1940 Lluís Companys i Jové l'1 de gener de 1934 substitueix per mort (25 de desembre de 1933) a Francesc Macià. A l'exili des de febrer de 1940 124 1940-1954 Josep Irla i Bosch en exili, assumeix la presidencia per mort (afusellat a el 15 d'octubre de 1940) de Lluis Companys 125 1954-1980 Josep Tarradellas i Joan en exili, per delegació de Josep Irla i elegit pels diputats del Parlament a l'exili. Torna a Catalunya i es reinstaura la Generalitat l'octubre de 1977 126 1980-1984 Jordi Pujol i Soley triat per votació, eleccions el 20 de març 1980 1984-1988 Jordi Pujol i Soley repeteix, eleccions el 29 d'abril 1984 1988-1992 Jordi Pujol i Soley repeteix, eleccions el 29 de maig 1988 1992-1995 Jordi Pujol i Soley repeteix, eleccions el 15 de maig 1992 1995-1999 Jordi Pujol i Soley repeteix, eleccions el 19 de novembre 1995 1999-2003 Jordi Pujol i Soley repeteix, eleccions el 17 d'octubre 1999 127 2003- Pasqual Maragall i Mira triat per votació, eleccions el 16 de novembre 2003


Història de Catalunya: La Mancomunitat
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

L'any 1911 les quatre diputacions provincials de Catalunya es van unir formant un sol organisme. Enric Prat de la Riba, president de la Diputació de Barcelona, va demanar al president del govern espanyol, José Canalejas, l'autorització per unir les quatre diputacions en una sola per poder gestionar millor els serveis que aquestes prestaven a Catalunya.En mig de la negociació Canalejas fou assassinat i el va substituïr Eduardo Dato que finalment aprobà la creació de la Mancomunitat de Catalunya amb un decret que autoritzava a mancomunar-se a totes les diputacions. Només Catalunya s'hi va acollir a aquest decret.En principi només s'autoritzava a la Mancomunitat a administrar els recursos i quasi no tenía competències.Amb Prat de la Riba, però la Mancomunitat es va convertir en promotora de la cultura catalana però també van realitzar obres públiques.L'adveniment de la dictadura de Miguel Primo de Rivera va supossar una important rebaixa en les escasses competències de la Mancomunitat en un primer moment, fins que el dictador la va dissoldre quan va reorgnitzar l'administració territorial.

70 años después

70 años después
El 18 de julio de 1936, este año se cumplirán 70 años, se produjo el llamado "alzamiento nacional". Las tropas españolas procedentes del norte de África cruzaron el estrecho. Otras guarniciones por todo el Estado se levantaron pero en la mayoría de los casos fueron aplastados. Aún y así los alzados continuaron su avance desde el sur y desde las zonas que habían logrado controlar. Lo que se inició como un golpe de Estado y fracasó se convirtió en una larga y sangrienta guerra civil. La mayor parte del ejército español se apuntó al alzamiento pero una pequeña parte se mantuvo fiel al gobierno legítimo de la Segunda República. A pesar de poseer toda la maquinaria del ejército y el apoyo de las dos potencias fascistas de Europa, Franco necesitó tres años para dominar todo el país.
Implantó una dictadura de ideología fascista sobre la base del partido único Falange, fundado por el hijo del dictador Miguel Primo de Rivera, José Antonio Primo de Rivera. Durante los primeros años de la dictadura la represión fue atroz, y cabe destacar la especial represión que se abatió sobre Catalunya, que fue privada no solo de los derechos y las libertades de sus ciudadanos, igual que en el resto de España, sino que se le prohibió de forma tajante desde su lengua, su música, su literatura, etc. Así como de la institución de gobierno legítima de Catalunya (la Generalitat) y se asesinó a Companys, capturado por la Gestapo en Francia y entregado a los franquistas que lo fusilaron en el foso del Castell de Montjuic.
El franquismo fue para España una dictadura cruel pero para Catalunya fue especialmente dura debido al deliberado genocidio cultural que esta dictadura intentó cometer contra los catalanes. Las consecuencias de esta dictadura aún se están pagando ya que sus responsables o murieron en la cama o incluso siguen ocupando cargos, nadie ha sido juzgado por los crímenes de esta dictadura, y los actos de reconocimiento a sus víctimas han sido con la boca pequeña.
El Estado español nunca ha condenado con dureza el franquismo, cierto que alguna declaración se ha hecho, pero nunca ninguno de los que colaboraron o fueron parte de la dictadura ha pedido disculpas por los crímenes de esa atroz dictadura que duró casi cuarenta años.

23 de Febrer

Jo tenia 15 anys, realment vist ara l'escena semblava treta d'una pel·lícula cómica. I es queamb la Guàrdia Civil tinc dues sensacions. Vistos de ropo fan por, tenien fama de brutal·litat i de ser molt aficionats a disparar abans de preguntar, però vistos amb distància semblen personatges trets d'una comèdia costumbrista. Tejero, pipa en ma i mostatxo, semblava la trista i patètica figura sortida de les tenebres. Semblava increible que a Espanya encara quedessin criatures d'aquesta mena. Amb tricorni i metralleta treu el cap la dictadura, deia aquella cançó de la Trinca. Ara reapareix donant suport a la tessi anti-Estatut del PP. Crec que no cal gàires comentaris més.

La cançó de l'enfadós - El Periódico de Catalunya

La cançó de l'enfadós • Les actuals crítiques del PP i mitjans afins contra la política lingüística de la Generalitat recorden les que es van formular el 1993, quan Pujol va pactar amb el PSOE• Una portada va iniciar la campanya fa 13 anys


Portada d'Abc del 12 de setembre de 1993. Foto: ARXIU / JAVIER CANDIAL







La protesta Manifestació contra la política lingüística, el 24 de setembre de 1993 a Madrid. Foto: ARXIU / JAVIER CANDIAL"








TONI SUST.BARCELONA La política lingüística de la Generalitat té una rara característica estacional: irrita la dreta espanyola i determinada premsa de Madrid cada vegada que s'aproxima un gran acord entre un Govern del PSOE i l'Executiu català. No falla.Sorprèn la similitud entre les queixes per la situació lingüística que afloren aquests dies --escolarització en castellà, discriminació, referències persistents als mitjans i des de diferents àmbits geogrà- fics...-- i les que es van multiplicar el 1993, just quan Jordi Pujol i Felipe González forjaven el pacte que va permetre al socialista governar fins al 1996. No és que el rebuig a la política lingüística no hagi existit (vegin peça). És que el ressò que ha trobat en els mitjans de comunicació ha estat excepcionalment ampli només en alguns períodes.Fins fa poques setmanes la política lingüística catalana no era notícia. Fins que, després de l'aprovació de l'Estatut al Parlament el dia 30 de setembre, la dreta espanyola i mitjans de comunicació afins van rescatar la qüestió. Primer, articles de premsa; després angoixades declaracions i iniciatives parlamentàries de membres del PP. Res de nou. N'hi ha prou de mirar enrere.Per a sorpresa de molts, el PP no va guanyar les eleccions legislatives del juny del 1993. El PSOE va perdre la majoria absoluta, però va aconseguir mantenir el Govern. Va haver de pactar amb CiU. A canvi, va acordar un seguit de mesures, entre les quals destacava una cosa que avui sona molt antic: la cessió del 15% de l'IRPF.L'espanyol de l'anyEl diumenge 12 de setembre de 1993 l'acord PSOE-CiU estava gairebé tancat. I va aparèixer la portada d'Abc. El diari de Luis María Anson la va il.lustrar amb una foto de Jordi Pujol, sobre el títol: Igual que Franco, però al revés: persecució del castellà a Catalunya. En un llarguíssim subtítol, marca de la casa d'Anson, s'acusava "alguns bocamolls i caps de segona de la Generalitat" d'intentar "eradicar" el castellà. En pàgines interiors, el to era semblant: suggeria que Pujol ignorava les maniobres subterrànies de subordinats rebels. No sorprèn que, formalment, evitessin culpar l'a- leshores president: a mitjans dels 80 el van distingir com a Espanyol de l'Any.A més de la portada, Abc va dedicar a l'assumpte un article editorial titulat Proscripció del castellà --en què advertia que la Generalitat incomplia la llei--, articles d'opinió i quatre pàgines d'informació, sota el títol: El procés de normalització no és una defensa lògica de la llengua catalana sinó una agressió a la castellana. Al quadern del diari destinat a Catalunya, només hi havia una menció a la política lingüística: un article de balanç setmanal --Pitjor impossible-- en què s'advertia: "A l'horitzó s'entreveu el retorn d'un anticatalanisme que fins fa poc semblava possible eradicar. (...) És possible, fins i tot, que sigui irreversible". La culpa era, segons l'autor, de la política lingüística i del maleït 15% de l'IRPF.Cartes al directorEl dilluns 13, la política lingüística va tornar a ser notícia a l'Abc --Èxit de la portada d''Abc' d'ahir, deia un destacat--. Van aparèixer tres cartes al director que compartien les queixes del rotatiu. No van sortir a la secció prevista per a aquest objectiu: el rotatiu va encunyar una secció específica, que es va convertir en habitual.El dia 14, més cartes i declaracions de polítics del PP com Francisco Álvarez-Cascos i Jorge Fernández Díaz. Aquell dia, la denúncia s'ampliava grotescament, i Abc anunciava en el seu suplement d'educació: Continuen els intents per imposar l'aranès. La roda no es va aturar. Les cartes i les queixes es van mantenir durant anys. I el PP s'hi va acarnissar. Amb el 15% de l'IRPF i amb la política lingüística.Un acord històricEl 27 d'abril de 1996 Abc ja no publicava cartes sobre la política lin- güística. Sí que va informar del pacte del Majestic que va donar pas al primer Govern del PP: PP i CiU arriben a un acord històric. S'informava, sense dedicar-li cap títol ni cap destacat, del principal resultat del pacte: la cessió del 30% de l'IRPF.Uns quants dies abans, José María Aznar havia confessat que parlava català en la intimitat. Els populars i el seu entorn mediàtic van oblidar la perniciosa política lingüística que ara els indigna. Fins que va arribar l'Estatut.

Història de Catalunya (II): La continuació de la tragèdia. 1714. L'Onze de Setembre.

L'Onze de Setembre
Cronol·logia
1700: Mort de Carles II. El testament concedeix la monarquia hispànica a Felip d'Anjou (Felip V), nét de Lluís XIV.1701: Creació de la Gran Aliança de l'Haia.1701-1702: Felip V convoca Corts i jura les constitucions.1705: Representants dels austracistes catalans signen amb Anglaterra el Pacte de Gènova.Carles III entra a Barcelona i és proclamat rei pels catalans.1707: Batalla d'Almansa. Decret de Nova Planta de València i Aragó.1713: Tractat d'Utrecht.1714: Ocupació de Barcelona i de Cardona.1715: Ocupació de Mallorca i Eivissa. Menorca queda en poder britànic.1716: Decret de Nova Planta de Catalunya.

La mort sense descendència de Carles II desencadena un conflicte internacional a l'entorn de la monarquia hispànica. La Guerra de Successió (1705-1716) enfronta de nou Catalunya, (ara amb un ampli suport als altres països de la Corona d'Aragó) i la Corona de Castella. Però aleshores les motivacions són ben diferents. Els catalans es posicionen a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria (anomenat Carles III) i en contra del nou rei, Felip V. La derrota bèl·lica té com a principal conseqüència l'abolició de les constitucions i institucions catalanes: la fi de l'Estat català.

La guerra de Successió
El testament de Carles II en favor de Felip d'Anjou genera un front de rebuig internacional antiborbònic. La Gran Aliança de la Haia aplega els partidaris del manteniment dels Habsburg a Castella i Aragó, en la persona de l'arxiduc Carles d'Àustria. A Catalunya s'estén un corrent de simpatia cap a l'arxiduc Carles. El juny de 1705, l'oposició clandestina catalana signa amb la Gran Bretanya el pacte de Gènova. La monarquia anglesa es compromet a garantir que Catalunya no perdrà les constitucions. El novembre de 1705 l'arxiduc Carles és proclamat rei pels catalans. La guerra de Successió esdevé una guerra civil a la península. Els aliats són durament derrotats a Almansa (1707). Les tropes borbòniques ocupen els regnes de València i d'Aragó i unes comarques del Principat; els furs hi són abolits.

Els catalans de llavors sabien que supossava l'arribada d'un Borbó al tron d'Espanya per el futur de Catalunya. No feia gàires anys una part del territori de Catalunya havia passat a mans de França i des de llavors l'Estat francés habia iniciat una política de genocidi cultural prohibint la llengua catalana a tots els àmbits de la vida pública, com abans habien fet amb altres territoris francessos de parla no francessa com el Llenguadoc.

El setge de Barcelona
El tractat d'Utrecht (1713) reconeix Felip V com a rei dels territoris hispànics, a canvi de concessions territorials i econòmiques als estats aliats. Catalunya resta sola davant el potencial bèl·lic dels exèrcits borbònics. Una nova Junta de Braços acorda la resistència. La capital del Principat és assetjada per uns quaranta mil homes, castellans i francesos. La coronela, o milícia urbana, organitza la resistència sota les ordres del Consell de Cent. Les tropes són formades per 5 300 homes. La resistència de Barcelona es prolonga durant tretze mesos i impressiona l'opinió pública europea.

Quaranta mil homes francessos i castellans van necessitar de 13 messos per derrotar a només cinc mil. No diu gàire de cap d'aquests dos ejércits. I encara menys tenint en compte que l'ejércit català no era un ejércit ni regular ni professional, si no pagessos i vil·latans.

L'Onze de Setembre
A les cinc de la matinada del dia 11 de setembre de 1714, 20 000 soldats borbònics inicien l'atac a la ciutat a través de set bretxes de la muralla obertes per l'artilleria. La resistència obliga el duc de Berwick, cap de l'exèrcit ocupant, a fer entrar en combat les tropes de reserva. La resistència continua carrer per carrer i se salda amb 4 000 víctimes. A la tarda, la ciutat capitula. El 13 de setembre els soldats borbònics hi entren. Barcelona enterra els seus morts i es lliura de ple al treball amb botigues i obradors oberts. Han acabat la guerra de Successió i la sobirania de Catalunya.

Malgrat la derrota Catalunya va recuperar la seva activitat, davan la mirada dels saquejadors els catalans van mirar de tornar a la normalitat, tot i sabent que ara eran ciutadans sense drets al seu propi país. Sense un Estat ni institucions que els protegissin i expossats a la repressió reial els catalans de llavors van fer crèixer l'economia catalana i perqué s'iniciés l'expol·li degut a no poder control·lar nosaltres mateixos la nostra economia.

La repressió
Comença una duríssima repressió. El general Moragues és executat i esquarterat; el seu cap penja dins d'una gàbia, dalt del Portal de Mar de Barcelona, durant dotze anys. S'enderroca part del barri de la Ribera de Barcelona i s'hi construeix una gran fortalesa, la Ciutadella, per controlar la ciutat. El règim d'ocupació militar és confirmat pel Decret de Nova Planta (1716). Un capità general detenta tot el poder civil i militar i presideix l'Audiència. Les institucions municipals són abolides; el govern local és encarregat a alcaldes i regidors, nomenats pel rei o pel capità general.

I aquesta situació dura avui en dia. Encara som un país ocupat. S'ens ha "permés" recuperar les nostres institucions però sempre amb l'amenaça permanent de perdre-les i de perdre els nostres drets com a ciutadans. En els següents capítols continuaré expossant més fets de la nostra Història recent.

Història de Catalunya (I): L'inici de la tragèdia. 1640. La Guerra dels Segadors

La guerra dels segadors
Cronol·logia:
1618. Inici de la Guerra dels Trenta Anys.1626. Trencament de les Corts de Barcelona. Oposició a la Unió d'Armes.1639. Els francesos ocupen Salses i Opol.1640. Revolució popular contra els soldats allotjats. Corpus de Sang (7 de juny).Revolució política. Inici de la Guerra dels Segadors.1640. Sublevació i independència de Portugal.1641. Lluís XIII és proclamat comte de Barcelona.1643. Lluís XIV és proclamat comte de Barcelona.1652. Les tropes castellanes ocupen Barcelona.1659. Tractat dels Pirineus.1660. Lluís XIV aboleix les constitucions catalanes al Rosselló i la Cerdanya.1667. S'inicia la revolta dels Angelets de la terra.1688. Revolta dels Gorretes o barretines.1697. Els francesos ocupen Barcelona i part del Principat. Vendôme jura les Constitucions catalanes en nom de Lluís XIV.1697. Pau de Ryswick. França pacta la reintegració del Principat al patrimoni Habsburg.

Les guerres entre Espanya i França passen forçosament per l'escenari català. La presència i arbitrarietat dels terços espanyols són l'espurna que provoca el conflicte social i polític latent. El 1640 assenyala el trencament entre Catalunya i la monarquia hispànica. A la revolució popular, protagonitzada per la pagesia, segueix la revolució política, encapçalada per les institucions. Aquests fets són rememorats en una cançó popular, Els Segadors, que és a l'origen de l'himne nacional de Catalunya. La llarga guerra (1640-1659) es clou amb la pèrdua dels comtats de Rosselló i Cerdanya, que són annexats a la corona francesa.

La revolució popular
Des de gener de 1640 les viles de Catalunya han d'allotjar 10 000 soldats reials. Les exigències i els abusos de la soldadesca generen una autèntica espiral de violència. Els actes de repressió indiscriminada i les topades entre pagesos armats i soldats són més i més freqüents. Els camperols entren en viles i ciutats i provoquen avalots. El comte-duc d'Olivares, valido de Felip IV, ordena l'empresonament de dos consellers de Barcelona i del diputat de la Generalitat Francesc de Tamarit. Són alliberats, juntament amb altres presos, per 2 000 camperols armats que entren a Barcelona el 22 de maig.
Els soldats castellans lluny de comportar-se, ja que estaven de pas, es dedicaven a saquejar les vil·les i a violar les dones. Les autoritats catalanes presenten una queixa als representants del Rei però aquests enlloc de pendre messures per frenar el desgavell de les seves tropes les inciten a continuar amb la seva actitut.

El Corpus de Sang
La tensió social creix i el 7 de juny de 1640 un petit incident, en què un segador és ferit, fa de detonant de la revolta. Centenars de segadors entren a Barcelona i es concentren davant la casa del lloctinent, el comte de Santa Coloma; després, saquegen cases de funcionaris reials. A la tarda s'estén la falsa notícia de la mort del conseller terç de Barcelona, i la ciutat s'avalota. Tres mil homes assalten les Drassanes; el lloctinent és mort mentre fuig cap a Montjuïc. Els revoltats s'emparen de la ciutat durant tres dies. La revolta s'estén a Tortosa, Mataró, Vic i Girona.

Davant la prepotència dels representants del Rei i l'agreujament dels abussos que els soldats castellans feien contra la població civil alguns es prenen la justícia per la seva ma i maten al representant reial a la ciutat de Barcelona, el comte de Santa Coloma.

La revolució política
El 1640 la Generalitat, presidida per Pau Claris, i el Consell de Cent trenquen amb la monarquia hispànica. Felip IV i Olivares planegen la invasió del Principat. Pau Claris convoca una Junta de Braços, i pren mesures per crear un exèrcit català. Paral·lelament, representants de les institucions contacten amb Lluís XIII i obtenen el compromís d'ajut militar francès a una república catalana. La invasió espanyola comença per Tortosa el novembre i al gener de 1641 les tropes són a Martorell. La Junta de Braços, pressionada per Richelieu, proclama Lluís XIII comte de Barcelona.

El govern de la Generalitat decideix partir peres amb castella. El Rei incitat pel seu vàlid, el comte duc d'Olivares prenen la decissió d'envaïr Catalunya i declarar la guerra obertament. Això impulsa al govern català a crear un ejércit i a buscar al·liats.

La batalla de Montjuïc
El 26 de gener de 1641 les tropes castellanes ataquen Barcelona. La primera envestida és contra Montjuïc. La milícia gremial de la ciutat, ajudada per contingents francesos, rebutja l'atac. Els catalans passen a l'ofensiva i els terços comencen la retirada. La batalla de Montjuïc dóna pas a la guerra dels Segadors, que dura gairebé dinou anys. Catalunya és un front més de la guerra dels Trenta Anys, que enfronta França i Espanya per l'hegemonia a Europa. Pau Claris mor un mes després de la victòria de Montjuïc i les noves autoritats no poden aturar els excessos dels lloctinents francesos.

Els francessos envien tropes per ajudar a Catalunya però al final aquestes tropes s'acaben comportant de la mateixa manera que les castellanes.

El tractat dels Pirineus
Amb el jurament de les Constitucions per part de Felip IV, a Lleida el 1644, creixen els partidaris del retorn a la monarquia hispànica. La pesta del 1650 delma el país. L'octubre de 1652, després de dotze mesos de setge, Barcelona capitula. La lluita continua al nord del Principat. El 7 de novembre de 1659 les monarquies francesa i hispànica signen el tractat dels Pirineus, que dóna a França el Rosselló i Cerdanya. Les autoritats catalanes no ho accepten. Als comtats, les institucions són abolides i el 1700 es prohibeix l'ús públic del català.

La guerra acaba. Catalunya ha estat saquejada per les tropes castellanes primer i per les francesses després. A continuació firmen el Tractat dels Pirineus en que es reparteixen les vespulles de Catalunya com a gossos afamats. Començem a entreveure el que seran els propers tres segles de domini del Principat per part de Castella i França. Tres segles d'espol·li, saqueig, guerra i prohibicions. Tant França com Castella inicien el seu genocidi contra Catalunya

La continuïtat del conflicte
Catalunya pateix les guerres entre les monarquies francesa i hispànica i una forta conflictivitat al camp. Des de 1663, els Angelets de la Terra inicien la revolta al Vallespir contra els nous impostos establerts per les autoritats franceses. Al Principat els allotjaments militars donen lloc a la revolta popular dels Gorretes o Barretines (1687-1689). Del 1694 al 1697, les tropes franceses conquereixen la part nord-oriental del Principat i Barcelona; el mariscal Vendôme hi jura les Constitucions en nom de Lluís XIV. La pau de Rijswijk (1697) retorna el Principat a la monarquia hispànica.

Des de llavors, Catalunya sempre ha estat ocupada per tropes extranjeres, fossin castellanes o francesses, amb funcionaris no catalans que impossaven fortes restriccions i que tenien l'ordre espressa d'assegurarse que Catalunya no tornés a aixecar el cap mai més.

La dinamització econòmica
Malgrat el clima bèl·lic, Catalunya viu en el darrer terç del s. XVII un període d'expansió agrària i comercial. La producció de vins i aiguardents destinats a l'exportació i el projecte d'una companyia de comerç per accions, obra de Narcís Feliu de la Penya, són exemples rellevants. L'economia catalana contrasta amb la decadència de l'imperi hispànic.

Es a partir d'aquesta época que Espanya a mida que va perdent les seves possessions en altres continents volca la seva viol·lència damunt de Catalunya. En alguns moments permeten que la economia catalana creixi perqué saben que aquest es l'única col·lònia rendible que els queda, però assegurant-se de tenir els mitjans de producció sota el seu control.Toto intent de copiar la manera catalana a la resta d'Espanya fracassa i els diversos governs espanyols saben que Catalunya es la gallina dels ous d'or.

Font: Museu d'Història de Catalunya